Jacinto Convit García

Infotaula de personaJacinto Convit García

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 setembre 1913 Modifica el valor a Wikidata
Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Mort12 maig 2014 Modifica el valor a Wikidata (100 anys)
Caracas (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Central de Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócientífic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Central de Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Latin American Academy of Sciences (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Jacinto Convit García (Caracas, 11 de setembre de 1913 − Caracas, 12 de maig de 2014)[1] fou un científic i metge veneçolà, fill de Flora García Marrero, d'origen canari i d'un català, Francesc Convit Marti, naturalitzat veneçolà.

Biografia

Va ingressar a l'escola de medicina de la Universitat Central de Veneçuela, graduant-se el 1938. Com alumne de Martín Vegas, pioner en els estudis sobre la lepra, a partir de 1937 visita, sent encara estudiant de medicina, el recinte de leprosos de Cabo Blanco, a l'estat veneçolà de Vargas, fent-se resident després de graduat.

La seva estada amb els leprosos marcaria la seva vida. En una època on s'aïllava els leprosos, tenint la societat general por de contagiar-se, Convit mostrà el seu vessant més humà tractant-los d'una manera normal i demanant fi al seu aïllament. Convit s'adonà en aquells moments que no només s'havia de lluitar contra la maltaltia sinó també contra el seu perjudici.

Jacinto Convit realitzà grans avanços en estudis epidemiològics, desenvolupant la primera vacuna per la cura de la lepra, i després, una vacuna contra la leishmaniasis.

«Per les seves contribucions al coneixement d'importants malalties infeccioses i parasitàries, especialment la immunopatologia de la lepra», el 10 d'abril de 1987 va rebre el premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica, juntament amb Pablo Rudomín Zevnovaty.

Referències

  1. «Muere Jacinto Convit, creador de la vacuna contra la lepra» (en castellà). El Mundo, 12-05-2014. [Consulta: 12 maig 2014].

Enllaços externs

  • Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica 1987 Arxivat 2010-05-05 a Wayback Machine. (castellà)
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Alberto Sols  · 1982: Manuel Ballester  · 1983: Lluís Santaló  · 1984: Antonio García Bellido  · 1985: David Vázquez Martínez i Emilio Rosenblueth  · 1986: Antonio González  · 1987: Pablo Rudomín Zevnovaty i Jacinto Convit  · 1988: Manuel Cardona i Castro i Marcos Moshinsky  · 1989: Guido Münch  · 1990: Salvador Moncada i Santiago Grisolía  · 1991: Francisco Bolívar  · 1992: Federico García Moliner  · 1993: Amable Liñán  · 1994: Manuel Elkin Patarroyo  · 1995: Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante  · 1996: Valentí Fuster  · 1997: Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca  · 1998: Pedro Etxenike i Emilio Méndez  · 1999: Ricardo Miledi i Enrique Moreno  · 2000: Luc Montagnier i Robert Gallo  · 2001: Jean Weissenbach, John Craig Venter, John Edward Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith  · 2002: Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee  · 2003: Jane Goodall  · 2004: Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein i Robert Weinberg  · 2005: António Damásio  · 2006: Juan Ignacio Cirac  · 2007: Ginés Morata i Peter Lawrence  · 2008: Sumio Iijima, Shūji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks  · 2009: Martin Cooper i Raymond Tomlinson  · 2010: David Julius, Linda Watkins i Baruch Minke  · 2011: Joseph Altman, Arturo Álvarez-Buylla i Giacomo Rizzolatti  · 2012: Gregory Winter i Richard A. Lerner  · 2013: Peter Higgs, François Englert i CERN  · 2014: Avelino Corma, Mark E. Davis i Galen D. Stucky  · 2015: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna  · 2016: Hugh Herr  · 2017: Rainer Weiss, Kip Thorne, Barry Barish i Observatori LIGO  · 2018: Svante Pääbo  · 2019: Joanne Chory i Sandra M. Díaz  · 2020: Yves Meyer, Ingrid Daubeches, Terence Tao i Emmanuel Candès
Registres d'autoritat