Vells creients

Part d'una sèrie sobre
Cristianisme oriental
Pantocràtor (detall d'una deisi en mosaic)
Principals comunions
Comunions independents
  • Vells creients
  • Cristianisme espiritual rus
Protestantisme oriental
  • Església Evangèlica Armènia
  • Església Evangèlica Assíria
  • Església Pentecostal Assíria
  • Església Oriental dels Creients (Índia)
  • Comunitat de Ritu Oriental a Alemanya i la República Txeca
  • Església Evangèlica Baptista de Geòrgia
  • Església Evangèlica d'Egipte (Sínode del Nil)
  • Església Evangèlica de Romania
  • Església Evangèlica de la Confessió d'Augsburg a Eslovènia
  • Església Evangèlica Ortodoxa
  • Església Protestant Evangèlica de Kosovo
  • Església Siríaca de Mar Thoma
  • P'ent'ay - Esglésies Evangèliques Etíop o Eritrea
  • Església Evangèlica Russa
  • Societat per l'Anglicanisme de Ritu Oriental
  • Església Evangèlica de Sant Tomàs de l'Índia
  • Confraria de Sant Valentí
  • Església Luterana Ucraïnesa
Ritus litúrgics orientals
  • alexandrí
    • copte
    • ge'ez
  • antioquè
    • siríac occidental
    • malankar
  • armeni
  • bizantí
  • siríac oriental
    • malabar
  • Litúrgia catòlica oriental
Controvèrsies principals
Tradicions
Altres aspectes
  • Portal del Cristianisme
  • Vegeu aquesta plantilla

Els Vells creients són, per part de la historiografia russa, els cristians partidaris de la vella litúrgia i cànons eclesiàstics que no van acceptar la reforma de Nikon el 1654, data a partir de la qual van ser cruelment perseguits i delmats. El seu líder principal va ser el protopapa i escriptor Avvakum Petrov. Conservadors d'una moral estricta, de la prohibició contundent de l'alcohol i del tabac, i de la prohibició de rasurar la barba, es persignen amb dos dits, índex i major, a diferència dels nikonians (polze, índex i major), algunes comunitats de vells creients van emigrar a diversos països, on resideixen actualment: Romania (els lipovans), Estats Units d'Amèrica (especialment a Alaska), Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Argentina, Uruguai, Bolívia i Brasil. La dura repressió no eliminà l'oposició, que s'anà disgregant en múltiples sectes, entre les quals destaquen els popovcy i els bezpopovcy, que continuen en el cisma i consideren l'Església russa com l'anticrist.[1]

Referències

  1. «Raskol». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 26 setembre 2021].
Registres d'autoritat
Bases d'informació