Sikarra

L'article o secció necessita millores de format.
Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, infotaules...
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2018)
Infotaula de geografia físicaSikarra
Localització
Entitat territorial administrativaels Prats de Rei (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
TipusJaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata

Sikarra fou una població ibèrica. Un any després del seu descobriment, les muralles ibèriques excavades a Prats de Rei tenen una coberta provisional i garantida la seva conservació i futura museïtzació, graderies que la Diputació de Barcelona n'ha assumit els costos.

És tracta d'una muralla molt ben conservada que, segons el parer dels arqueòlegs, correspon amb tota seguretat a una ciutat ibera de la qual només es té una referència documental a la Geografia de Ptolemeu i que citava com a Sikarra, paraula ibera amb la qual es denominava la comarca que avui és la Segarra. Ho avala que a escassa distància de la muralla, en una altra excavació es va trobar una moneda amb la paraula escrita amb caràcters ibers i amb dos cavalls units en direccions oposades.

El jaciment s'ha salvat del seu cobriment gràcies a la campanya en contra que van iniciar les entitats culturals associades a la Xarxa Sikarra, que aconseguiren mes de mig miler d'adhesions al manifest “Salvem Sikarra”. El cobriment provisional de les restes s'ha fet per a garantir la seva conservació i protecció davant els rigors hivernals. El projecte que la Diputació ja ha presentat davant l'Ajuntament de Prats de Rei permetrà la seva observació a través d'una coberta de vidre transparent per a posteriorment establir una museïtzació estable que posi en valor el que queda de l'antiga capital de la Segarra. Les entitats de Xarxa Sikarra ja havien desenvolupat un projecte molt semblant amb un cost de 40.000 euros, que la Diputació doblarà i que servirà també per a donar un nou tractament urbanístic a la plaça de Prats de Rei. Segons fonts de la Diputació, les obres podrien fer-se abans de l'estiu. Segons els defensors del

La pressió popular salva Sikarra del seu soterrament Més de 500 signatures volen la muralla ibèrica a la vista de tohom manteniment, soterrar les ruïnes hauria estat la solució mes fàcil però també la menys intel·ligent.

En el manifest ja van posar de manifest que la troballa representa una fita de l'arqueologia catalana, ja que permet demostrar l'existència real de l'oppidum ibèric de Sikarra, i en el nostre país aquesta s'ha donat molt poques vegades, ja que, en general, resulta extraordinàriament difícil poder relacionar de forma directa un topònim antic, conegut a partir d'alguna font històrica, amb un nucli de població ibèric concret.

Sikarra va ser en el seu moment un nucli d'especial importància política, social i econòmica, almenys des de principis del segle V a.C. De la importància històrica d'aquest nucli en dona fe, a més, el fet que el topònim hagi sobreviscut amb tanta força, transmetent-se de generació en generació, cultura rere cultura, fins avui. Fins fa poc, la dada més antiga que es tenia de la Segarra eren unes làpides romanes, també de Prats de Rei que indicaven l'existència d'un municipium sigarrensis i datades al segle ii.

Vegeu també

  • Moneda Sikarra

Enllaços externs

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
  • http://tribunadarqueologia.blog.gencat.cat/2014/01/17/propera-conferencia-de-la-tribuna-darqueologia-2013-2014-de-sikarra-a-prats-de-segarra-noves-descobertes-arqueologiques-al-municipium-sigarrensis-els-prats-de-rei-anoia-entre-la/
  • https://www.somsegarra.cat/images/pdf/Sikarra-Prats-de-Rei-final.pdf
  • https://www.regio7.cat/anoia-baix-llobregat/2013/11/14/presenten-projecte-evitar-tapar-muralla/249910.html
  • Vegeu aquesta plantilla
Jaciments arqueològics ibèrics
Part d'{{ibers}}
Occitània
La Bastida de les Alcusses Ullastret
Aragó
  • Cabezo de Alcalá
  • Cabezo de la Guardia
  • El Cabo
  • Loma de los Brunos
  • Sant Antoni
Catalunya
Ciutats
Poblats
Jaciments
Museus
País
Valencià
Poblats
Jaciments
Museus
Múrcia
  • Cabecico del Tesoro
  • El Cigarralejo
  • Coimbra del Barranco Ancho
Cast. La Manxa
  • Alarcos
  • Amarejo, el
  • Bienvenida, la (Sisapo)
  • Cerro de las Cabezas
  • Cerro de los Santos
  • Cerro del Castillo (Libisosa)
  • Llano de la Consolación
  • Necròpolis de Los Villares (Hoya-Gonzalo)
  • Tolmo de Minateda
  • Oreto i Zuqueca
Andalusia
  • Atalayuelas, las
  • Basti
  • Capacheras, las
  • Castillo de Giribaile
  • Cerrillo Blanco (Porcuna)
  • Cerro Colorao
  • Cerro de la Cruz
  • Cerro de la Merced
  • Cerro de los Infantes
  • Cerro del Minguillar
  • Cerrón, el
  • Cortijo del Pajarillo
  • Cueva de los Muñecos
  • Gil de Olid
  • Laderas de Morana
  • Linares (Castulo)
  • Mesa, la
  • Montemayor (Ulia)
  • Plaza de Armas
  • Puente Tablas
  • Ribera de la Algaida, la
  • Torrecillas, las
  • Torreparedones
  • Tutugi (necròpolis)
  • Úbeda (Salaria)
  • Villaricos (Barea)
Vegeu també {{Geografia històrica dels ibers}} i {{Art ibèric}}