Reva (deïtat)

Infotaula personatgeReva

REBE TRASANCI AVG [VST], segle i aC-segle i. Castro de Santa Comba, Ferrol.
Tipusdivinité ibérique (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Reva, també de vegades anomenat Reve, Reue o Reo[Nota 1], és un déu suprem del panteó galleg preromà associat a la jerarquia, la justícia, i sobre tot a la mort. És la divinitat més estesa a Gal·lècia interior, amb deu dedicatòries galaico-romanes.[1] Un dels seus santuaris més grans és el balneari galaico-romà que es troba a As Burgas d'Ourense del segle i, on s'han descobert cinc àrees dedicades al déu (assimilat pels romans), de manera que aquest déu està relacionat amb rius, llacunes, aigües termals, etc.

Generalment, Reo apareix amb un epítet relatiu a un lloc, com Reo Paramaeco descobert a Lugo. De vegades està relacionat amb divinitats associades a les muntanyes sota l'epítet Reo Larouco.

Nom i significat

A part de Reo Larauco (Reus de Larouco), els epítets comparteixen un element -aik- interpretat com a marcador adjectival familiar[2] de les inscripcions lusitanes en les dedicacions a Reo Paramaeco (Reus de Paramo) Amoaego Arcunii, Anabaraeco i Alabaraico Sulensi.[3]

El primer element Reo / Reus és molt semblant al nom REVE que apareix a la inscripció lusitana de Cabeço das Fráguas, part de la qual diu INDI TAVROM IFADEM REVE T ..., normalment interpretada com «i (o després) un fèrtil (?) bou per a Reve» amb l'epítet perdut. Per tant, Reve també sembla un datiu en la forma lusitana del nom. Reve apareix de nou a la inscripció de la Ribeira da Venda, incloent-hi un epítet, REVE AHARACVI (aquesta vegada la deïtat rep un sacrifici de deu ovelles).[4]

El KT Witczak deriva el nom de l'antic *diewo, cosa que suggereix que la llengua lusitana va canviar la protoindoeuropea d per r, fent de Reo una divinitat celestial similar a (i tenia un nom relacionat amb) els Zeus grec i Júpiter romà,[5] cosa que pot ser ser recolzat per dedicacions a ell prop de muntanyes que també fan al·lusió a Júpiter romà; tanmateix, altres autoritats com Blázquez i Villar suggereixen que pot haver estat una deïtat vinculada als rius i que el nom deriva d'una arrel que significa «riu» o «corrent d'aigua».[6]

Registres

  • S'han trobat diverses inscripcions sobre aquesta deïtat, relacionades principalment amb els corrents fluvials, especialment a les zones d'Ourense i Beira. Figura amb freqüència amb l'epítet Langanidaeco: REVE LANGANID(AECO) V(OTUM) S(OLVIT) L(IBENS). Segons Fidel Fita Colomer, és possible que aquesta deïtat donés el seu origen al nom del riu Areva, que és l'origen del nom dels arevacs.
  • Hi ha una inscripció d'ofrena de sacrifici a Reue sobre una roca d'una muntanya a l'entorn del Cabeço das Fraguas, Portugal. A Cabeço Pelado, a uns 3 km al nord d'Alcains (Portugal) es va trobar una inscripció que diu: REVE LANGANID(AECO) V(OTUM) S(OLVIT) L(IBENS).
  • El 15 d'octubre de 2001, André Pena Graña va trobar a Castro de Santa Comba (Ferrol) una llosa circular del segle i aC-segle i amb la mida i la forma d'una fusaiola d'uns 4 cm de diàmetre, amb una inscripció dedicada a Reva: REBE TRASANCI AVG[VST]E [7] (PARA REVA TRASANCIUCA, de la «Terra de Trasancos»). Aquesta inscripció fa referència a la «Terra de Trasancos», una organització territorial nascuda durant la Cultura dels castres.

Notes

  1. El nom Reo és la versió declinada del datiu llatí, per a un nom llatinitzat en *Reus.

Referències

  1. Olivares Pedreño, Juan Carlos. Los Dioses de la Hispania céltica (en castellà). 
  2. La declinación céltica de los temas en ā y los datos hispanos, Joaquín Gorrochategui, Indogermanica et Caucasica
  3. «Últimas aportaciones a las religiones prerromanas de Hispania: Teónimos» (PDF) (en castellà). Arxivat de l'original el 2010-04-02. [Consulta: 28 desembre 2019].
  4. Carneiro, Encarnação. «Uma inscrição votiva em língua lusitana» (PDF) (en anglès). Oliveira & Teixeira, 2008. Arxivat de l'original el 2009-06-23. [Consulta: 28 desembre 2019].
  5. Witczak, Krzysztof Tomasz. On the Indo-European Origin of Two Lusitanian Theonyms (Laebo and Reve), 1999. 
  6. «Celtic Gods of the Iberian Peninsula». e-Keltoi (6). Arxivat de l'original el 2009-09-24. [Consulta: 28 desembre 2019].
  7. «Un excepcional achado epigráfico» (en gallec). Rio Grande de Xuvia, 16-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-14. [Consulta: 28 desembre 2019].
  • Vegeu aquesta plantilla
Temes de la mitologia celta
Part de {{Mitologies europees}}
Temes generals
Conceptes
  • Branca de plata
  • Creu celta
  • Curadmír
  • Edat del ferro britànica
  • Féth fíada
  • Geis
  • Imbas forosnai
  • Loathly lady
  • Terra bruta
  • Triple mort
Indrets
  • Annwn
  • Drom Asail
  • Mag Mell
  • Sídhe
  • Tír na nÓg
Armes
  • Caledfwlch
  • Claíomh Solais
  • Dyrnwyn
  • Fragarach
  • Gáe Bulg
  • Llança Lúin
Festivals
Religió
Creences
Vocacions
Deïtats
Supraregional
Britannia
  • Abandinus
  • Alaisiagae
  • Ancasta
  • Andraste
  • Belatucadros
  • Britannia
  • Cocidius
  • Coventina
  • Iouga
  • Latis
  • Nodens
  • Ricagambeda
  • Satiada
  • Senuna
  • Sulis
  • Vinotonus
  • Verbeia
  • Veteris
Gallia Aquitania
  • Abellio
  • Baco
  • Fagus
Gallia Belgica
Gallia Celtica
  • Anvallus
  • Atepomarus
  • Bricta
  • Icaunis
  • Luxovius
  • Nemetona
  • Moritasgus
  • Mullo
  • Naria
  • Robor
  • Sequana
  • Souconna
  • Smertrios
  • Telo
Gallia Cisalpina
  • Ambisagrus
Gallia Narbonensis
  • Artaius
  • Buxenus
  • Cathubodua
  • Lero et Lerina
  • Nemausus
  • Rudianos
Germania Inferior
  • Matronae Aufaniae
  • Gebrinius
  • Nehalennia
Gal·lècia
Figures
mitològiques
Governants
i guerrers
Cicle
mitològic
Figures
sobrenaturals
Tuatha Dé
Danann
Fomhoraigh
Altres
Invasors
Fir Bolg
  • Aengus mac Umor
  • Eochaid mac Eirc
  • Fiacha Cennfinnán
  • Fodbgen
  • Gann-Genann-Sengann
  • Rinnal
  • Rudraige
  • Sláine
  • Sreng
Milesians
  • Amergin Glúingel
  • Breogán
  • Éber
  • Érimón
  • Fénius Farsaid
  • Goídel Glas
  • Lámfhind
  • Míl
  • Scota
Criatures
  • Aes Síde
  • Enbarr
  • Failinis
  • Glas Gaibhnenn
Objectes
  • Areadbhar
  • Quatre Tresors
  • Fragarach
  • Lúin de Celtchar
  • Uaithne
Indrets
  • Més enllà
  • (Mag Mell
  • Tír na nÓg
  • Tech Duinn)
  • Brú na Bóinne
  • Pou de Connla
  • Tomba de Fintan
  • Teamhair
  • Toraigh
  • Uisneach
Texts
Cicle de
l'Ulster
Ulster
  • Conchobar mac Nessa
  • Amergin mac Eccit
  • Athirne
  • Blaí Briugu
  • Bricriu
  • Cathbad
  • Celtchar
  • Cethern mac Fintain
  • Conall Cernach
  • Cruinniuc
  • Cú Chulainn
  • Cúscraid
  • Deichtine
  • Deirdre
  • Fedelm
  • Fedlimid
  • Findchóem
  • Furbaide
  • Láeg
  • Leabharcham
  • Lóegaire Búadach
  • Mugain
  • Neas
  • Naoise
  • Sencha
  • Súaltam
Exiliats de
l'Ulster
  • Cormac Cond Longas
  • Dubthach Dóeltenga
  • Fergus mac Roích
Connacht
  • Medb
  • Ailill Finn
  • Ailill mac Máta
  • Bélchú
  • Cet mac Mágach
  • Etarcomol
  • Ferdiad
  • Findabair
  • Flidais
  • Fráech
  • Mac Cécht
  • Nera
Munster
  • Cú Roí
  • Conganchnes mac Dedad
  • Lugaid mac Con Roí
Altres
  • Achall
  • Aífe
  • Bláthnat
  • Conaire Mór
  • Cairbre Nia Fer
  • Connla
  • Dáire mac Fiachna
  • Emer
  • Éogan mac Durthacht
  • Erc mac Cairpri
  • Fedelm
  • Fir Fálgae
  • Forgall Monach
  • Garb mac Stairn
  • Lugaid Riab nDerg
  • Mesgegra
  • Nechtan Scéne
  • Scáthach
  • Uathach
Figures
sobrenaturals
Criatures
Armes
  • Caladbolg
  • Fragarach
  • Gáe Bulg
  • Lúin de Celtchar
Indrets
Texts
  • Aided Óenfhir Aífe
  • Compert Con Culainn
  • Fled Bricrenn
  • El Porc de Mac Da Thó
  • Mesca Ulad
  • Scéla Conchobair
  • Serglige Con Culainn
  • Táin Bó Cúailnge
  • Táin Bó Flidhais
  • Tochmarc Emire
  • Tochmarc Étaíne
  • Togail Bruidne Dá Derga
Cicle
fenià
Figures
sobrenaturals
Fianna
  • Caílte
  • Conán mac Lia
  • Conán mac Morna
  • Cumhall
  • Diarmuid
  • Fionn
  • Goll
  • Liath Luachra
  • Oisín
  • Oscar
Altres
  • Bodhmall
  • Cairbre Lifechair
  • Cas Corach
  • Cormac mac Airt
  • Dáire
  • Fíacha Sroiptine
  • Finn Eces
  • Fintan mac Bóchra
  • Gráinne
  • Liath Luachra
  • Muirne
  • Tadg mac Nuadat
Criatures
  • Airitech
  • Caoránach
  • Enbarr
  • Salmó del Coneixement
Indrets
Texts
  • Fotha Catha Chnucha
  • Els Fets de Juventut de Fionn
  • Fionn i Gráinne
  • La Persecució de Diarmuid i Gráinne
  • Cath Gabhra
  • Agallamh na Seanórach
  • Agallamh Bheag
  • Fianshruth
  • Cath Finntrágha
Figures
mitològiques
Bèsties
Ocells
  • Boobrie
Fades/Esperits
  • Aos Sí
  • Bean nighe
  • Bodach
  • Bou d'aigua
  • Brownie
  • Caoineag
  • Cat sìth
  • Cù Sìth
  • Dunnie
  • Each-uisge
  • Ghillie Dhu
  • Glaistig
  • Homes blaus del Minch
  • Kelpie
  • Nen canviat
  • Nuckelavee
  • Nuggle
  • Sea Mither
  • Selkie
  • Seonaidh
  • Shellycoat
  • Tangie
  • Trow
  • Wirry-cow
Sirenes
Gnoms
  • Peck
  • Redcap
Follets
  • Bauchan
Gegants
Governants
i guerrers
Texts i contes
Mabinogion
  • Pwyll Pendefig Dyfed
  • Branwen ferch Llŷr
  • Manawydan fab Llŷr
  • Math fab Mathonwy
Matèria de
Bretanya
  • Culhwch i Olwen
  • Preiddeu Annwfn
  • Owain, o La Dama de la Font
  • Geraint i Enid
  • Peredur fill d'Efrawg
  • El somni de Rhonabwy
  • Geraint fill d'Erbin
Altres
  • Llibre de Taliesin
  • Cad Goddeu
  • Tríades Gal·leses
  • El somni de Macsen Wledig
  • Englynion i Beddau
  • Contes de gegants
  • Lludd i Llefelys
Personatges
  • Afaon fab Taliesin
  • Amaethon
  • Arawn
  • Arianrhod
  • Artús
  • Afallach
  • Beli Mawr
  • Bleiddwn
  • Blodeuwedd
  • Bedwyr
  • Bendigeidfran
  • Branwen
  • Cai
  • Caradog ap Bran
  • Caswallawn
  • Ceridwen
  • Cigfa
  • Creiddylad
  • Culhwch
  • Cyhyraeth
  • Cyledr Wyllt
  • Cymidei Cymeinfoll
  • Cynon
  • Dôn
  • Drudwas
  • Dylan ail Don
  • Dywel fab Erbin
  • Edern ap Nudd
  • Efnysien
  • Elen
  • Elffin ap Gwyddno
  • Eliwlod
  • Eufydd
  • Euroswydd
  • Geraint
  • Gilfaethwy
  • Glewlwyd Gafaelfawr
  • Goewin
  • Gofannon
  • Goreu fab Custennin
  • Gronw Pebr
  • Gwawl
  • Gwern
  • Gwrhyr
  • Gwyddno Garanhir
  • Gwydion
  • Gwyn ap Nudd
  • Gwythyr
  • Gwalchmei
  • Hafgan
  • Hefeydd
  • Hueil mab Caw
  • Hychddwn
  • Hyddwn
  • Iddog ap Mynio
  • Idris
  • Llefelys
  • Lleu
  • Llyr
  • Lludd
  • Llwyd
  • Mabon
  • Madoc ap Uthyr
  • Macsen Wledig
  • Mallt-y-Nos
  • Manawydan
  • Math
  • Matholwch
  • Menw
  • Modron
  • Morfydd
  • Morfran
  • Nisien
  • Olwen
  • Penarddun
  • Penpingion
  • Peredur
  • Pryderi
  • Pwyll
  • Rhiannon
  • Saint Cyllin
  • Saint Eigen
  • Sanddef
  • Seithenyn
  • Taliesin
  • Tegid Foel
  • Teyrnon
  • Ysbaddaden
Animals i
criatures
  • Adar Llwch Gwin
  • Adar Rhiannon
  • Afanc
  • Cavall (Cafall, Cabal)
  • Ceffyl Dwr
  • Cewri
  • Coblynau
  • Coraniaid
  • Cwn Annwn
  • Cyhyraeth
  • Dreigiau
  • Gwyllgi
  • Gwyllion
  • Llamhigyn y Dwr
  • Morgens
  • Plentyn Newid
  • Pwca
  • Twrch Trwyth
  • Tylwyth Teg
Indrets
Miscel·lània
  • Excalibur (Caledfwlch)
  • Calderó del renaixement
  • Llech Ronw
  • Tretze Tresors de l'illa de Bretanya
General
Llegenda de
la villa d'Ys
  • Corentin de Quimper
  • Gradlon
  • Guénolé de Landévennec
  • Dahut
  • Malgven
  • Morvarc'h
  • Ys
Llegenda
artúrica
Figures
mitològiques
  • Ahès
  • Ankú
  • Annard Noz
  • Bugul-noz
  • Fada de les houles
  • Fada Margot
  • Fions
  • Groac'h
  • Jetin
  • Korrigan
  • Morgan
  • Tréo-Fall
Personatges
Vegeu també: Mitologia de les illes Hèbrides, {{Mitologia gal·lo-britònica}}, {{Mitologia gallega}}, {{Mitologia irlandesa (Ulster)}} i {{Llegenda del Rei Artús}}
  • Vegeu aquesta plantilla
Mitologia gallega
Déus
Herois
Déus
Bandua · Berobreo · Borvo · Cosso · Coventina · Edovius · Endovelicus · Lugh · Nabia · Reva · Sannoava · Vestio Alonieco
Reis i herois
Artai · Brath · Breogán · Gall · Hiar · Ith · Mil Espáine
Imaginari popular
Apalpador · Biosbardo · Cadela peregrina · Coca · Coco · Diaño · Gatipedro · Lavandeira · Lobishome · Maruxaina · Meiga · Meiga chuchona · Moura · Mouro · Nubeiro · Olláparo · Pedro Chosco · Pepa a Loba · Raíña Lupa · Sacaúntos · Santa Compaña · Tardo · Trasno · Urco · Valuros · Xás · Xacio · Xan Quinto
Llocs
Dolmen · Donón · Mámoa · Pedra de abalar · Pena Molexa · Monte Pindo · Monte Neme
Esdeveniments
Beltane‎ · Lughnasadh · Samaín
Fonts
O Ciprianillo · Dicionario dos seres míticos galegos
Part de {{Mitologia celta (temes)}}