Pinetell de pícea
Lactarius deterrimus  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Russulales | ||||||||
| Família | Russulaceae | ||||||||
| Gènere | Lactarius | ||||||||
| Espècie | Lactarius deterrimus Gröger, 1968 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Sinònims |
| ||||||||
El pinetell de pícea (Lactarius deterrimus), és una espècie de pinetell (gènere Lactarius) comestible. El seu capell és de color taronja i fa fins a 12 cm d'amplada i desenvolupa taques verdes quan es fa vell o sofreix algun dany. El seu làtex és de color taronja però es torna marró al cap d'uns 30 minuts. És un fong mycorrhiza associat a Picea abies i algunes espècies d'Arctostaphylos. Es troba a Europa, és comú a Europa central, i a parts d'Àsia. Els bolets apareixen entre juny i novembre en els boscos de pícees. És de gust més amargenat que el del rovelló Lactarius deliciosus i no és tan apreciat.[1]
L'epítet específic deterrimus deriva del llatí i va ser escollit pel micòleg Frieder Gröger per assenyalar les pobres propietats gustatives d'aquest bolet. Deterrimus és el superlatiu de "dēterior" (que significa menys bo)o "el pitjor, el més pobre".[2]
Les anàlisis filogenètiques moleculars mostren que L. deterrimus, L. sanguifluus, Lactarius vinosus i L. fennoscandicus formen un grup d'espècies emparentades, que podria incloure les espècies nord-americanes L. paradoxus i L. miniatosporus.
Lactarius deterrimus pertany a la secció Deliciosi del gènere Lactarius.
 |  |  |
| L. deliciosus | L. semisanguifluus | L. fennoscandicus |
Parasitisme
El fong paràsit ascomicet Hypomyces lateritius (sinònim Peckialla laterita) de vegades parasita a Lactarius deterrimus A més de L. deterrimus, també poden estar parasitats per aquest fong els rovellons L. deliciosus i L. sanguifluus i rarament altres Lactarius. Hypomyces lateritius, H. ochraceus, H. rosellus, H. odoratus, entre altres espècies de Hypomyces viuen parasitant diferents espècies de Lactarius i d'altres gèneres de bolets.
Referències
- ↑ Heilmann-Clausen, Jacob; Verbeken, Annemieke; Vesterholt, Jan. The Genus Lactarius. 2. The Danish Mycological Society, 1998, p. 150–153. ISBN 87-983581-4-6.
- ↑ Genaust, Helmut. Etymologisches Wörterbuch der botanischen Pflanzennamen (en alemany). Hamburg, Germany: Nikol, 2005, p. 204. ISBN 978-3-937872-16-2.
Enllaços externs
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |
- Photographs and Latin original diagnosis Arxivat 2012-04-24 a Wayback Machine.
- Bioactive compounds and medical characteristics of the fungus
