O tempora, o mores

Història de Roma en còmic, p 296, Ciceró.

O tempora, o mores és una locució llatina que es pot traduir com: «Oh, quins temps; oh, quins costums!».[1][2][3]

Marc Tul·li Ciceró la va encunyar en la primera Catilinària, Oratio in Catilinam Prima in Senatu Habita. En el discurs contra Catilina, que havia intentat assassinar-lo, Ciceró va lamentar la deslleialtat i la corrupció del seu temps.[4] També apareix en el seu discurs contra Verres. Avui dia la frase es gasta, generalment amb cert to irònic o sarcàstic, per criticar els usos i costums del present, recordant una època anterior on se suposa que els costums eren millors.

L'expressió apareix en dos àlbums de la sèrie d'historietes Astèrix: Astèrix a Còrsega i L'escut arvern.

Referències

  1. ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «Oh, quins temps!, oh, quins costums!», 10-10-2023. [Consulta: 2 novembre 2023].
  2. ↑ Casanova i Masferrer, Agustí «O tempora, o mores». Diari de Girona, 29-12-2021.
  3. ↑ Torrella, Joan. «De interjectione». A: Syntaxis seu Compendiaria partium orationis institutio (en llatí, català). Cervera: Emmanuel Ibarra, 1739. 
  4. ↑ Serramià Rofes, Eva Maria «Alguna cosa hem fet malament». Eix Diari, 06-08-2019.

Enllaços externs

  • Galofré i Claret, Berta «Belle Époque. O tempora! O mores!». Núvol =, 10-11-2021.