Mosquiter comú
 | Aquest article tracta sobre aquest ocell. Vegeu-ne altres significats a «Ull de bou». |
Phylloscopus collybita  | |
|---|---|
 Descans en una migració en el mar | |
| Enregistrament | |
| |
| |
| Dades | |
| Envergadura | 18 cm |
| Nombre de cries | 5,5 |
| Període d'incubació de l'ou | 13 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 103843725 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Phylloscopidae |
| Gènere | Phylloscopus |
| Espècie | Phylloscopus collybita Vieillot, 1817 |
| Distribució | |
 * 1. Cria; només estiu
| |
El mosquiter comú,[1] musquetera[2] (Phylloscopus collybita), conegut a les Balears amb el nom d'ull de bou, és una espècie d'ocell de la família dels fil·loscòpids (Phylloscopidae).[3][4] És un migrador molt estès que cria en boscos oberts d'Europa i Àsia. Hiverna en el sud i oest d'Europa, sud d'Àsia i nord de l'Àfrica. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[5]
És un ocell insectívor que és depredat per mamífers com el gat i mustèlids i falcons principalment del gènere Accipiter. La seva àmplia distribució fa que el seu estatus sigui segur, tanmateix una de les seves subespècies probablement estigui extinta.
Descripció
El mosquiter comú és petit i arrodonit fa de 10 a 12 cm de llarg. El mascle pesa de 7 a 8 grams, i la femella de 6 a 7 grams. La coloració de la subespècie P. c. collybita és marronosa a la part de dalt i grogosa en els flancs. Abans de la migració muda les plomes completament.
Subespècies
- P. c. collybita, cria a Europa fins a Polònia i Bulgària, hiverna a la zona Mediterrània i d'Àfrica del Nord.[6] S'està expandint cap al nord (Escandinàvia) des de 1970.[7]
- P. c. abietinus es troba a Escandinàvia i el nord de Rússia, i hiverna des del sud-est d'Europa i el nord-est d'Àfrica fins a Iraq i oest de l'Iran.
- P. (c.) tristis, sovint és més gros que les altres subespècies, cria a Sibèria i hiverna en la zona baixa de l'Himàlaia.[6] El mosquiter siberià normalment se'l considera una subespècie del mosquiter comú,[8] però algunes autoritats el consideren com a espècie de ple dret.[9]
Antigues subespècies ara considerades espècies
- P. ibericus, el mosquiter ibèric de color més verd i més groc que P. collybita,[6] i té un cant diferent tipus tit-tit-tit-tsui-tsui. Es troba a Portugal i Espanya a l'oest de la línia dels Pirineus occidentals. Els estudis genètics mostren que és l'espècie de mosquiter amb el llinatge més antic tot i no semblar-se gaire al mosquiter comú.
- P. canariensis, no és migrador i té subespècies a les illes d'El Hierro, La Palma, La Gomera, Tenerife, i Gran Canària. És més menut que el mosquiter comú. El P. c. exsul de Lanzarote i potser Fuerteventura es va extingir el 1986 només es trobava a la vall Haria de Lanzarote.[10]
- P. sindianus, el mosquiter de muntanya, es troba en el Caucas (P. s. lorenzii) i l'Himàlaia (P. s. sindianus), i és un migrant altitudinal, es desplaça cap zones més baixes a l'hivern.
Referències
- ↑ «Mosquiter comú». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/03/2022(català)
- ↑ Guixé Coromines, David. El medi natural del Solsonès. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008. ISBN 9788474533138. , pàg 418
- ↑ «Bushtits, leaf warblers, reed warblers» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.2. International Ornithologists' Union, juliol 2023. [Consulta: 16 octubre 2023].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 624. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Common Chiffchaff. Phylloscopus collybita» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2019. [Consulta: 11 setembre 2023].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Baker, Kevin. Warblers of Europe, Asia and North Africa (Helm Identification Guides), 1997, p. 256–259. ISBN 0713639717.
- ↑ Hansson, MC; Bensch, S; Brännström, O «Range expansion and the possibility of an emerging contact zone between two subspecies of Chiffchaff Phylloscopus collybita ssp.». Journal of Avian Biology, 31, 2000, pàg. 548–558. DOI: 10.1034/j.1600-048X.2000.1310414.x.
- ↑ «Bushtits, leaf warblers, reed warblers» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.2. International Ornithologists' Union, juliol 2023. [Consulta: 16 octubre 2023].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 624. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ Simms, Eric. British Warblers (New Naturalist Series). Collins, 1985, p. 286, 310. ISBN 000219810X.
Enllaços externs
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquidites |
 | Viquiespècies |
- RSPB: Chiffchaff, Phylloscopus collybita
