Monestir de Vatopedi

Imatge
Monestir de Vatopedi
Nom en la llengua original(el) Βατοπέδι Modifica el valor a WikidataDadesTipusMonestirConstrucciósegle X Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesSuperfície33.042 ha Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaRepública monàstica del Mont Atos (Grècia) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióMont Atos
Map
 40° 18′ 51″ N, 24° 12′ 40″ E / 40.3142°N,24.2111°E / 40.3142; 24.2111
Patrimoni de la Humanitat  TipusCultural  → Europa-Amèrica del NordData1988 (12a Sessió), Criteris PH: (i),(ii),(iv),(v),(vi),(vii)Identificador454 ActivitatReligióEsglésia ortodoxa Modifica el valor a Wikidata Lloc webvatopedi.gr Modifica el valor a Wikidata
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia
Edifici protegit de Grècia

El monestir de Vatopedi (Βατοπεδίου) és un monestir ortodox del Mont Atos, el segon en la jerarquia[1] de la muntanya sagrada. Està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1988.

Història

Va ser fundat entre el 972 i el 985 per Atanasi, Nicolau i Antoni, tres nobles d'Adrianòpolis arribats a l'Atos com a deixebles de Sant Atanàsi l'Atonita. La tradició diu que la seva construcció va ser ordenada al segle v per l'emperador romà Teodosi, en el lloc d'una església construïda per Constantí el Gran al segle iv. Teodosi va construir el monestir per honorar a la Mare de Déu per la salvació miraculosa del seu fill en un naufragi. La majoria d'edificis construïts posteriorment ho van ser durant el període romà d'Orient i durant els segles xviii i xix, moment àlgid del monestir. Entre els monjos que van fer estada a Vatopedi, cal destacar-ne Sant Sava i Sant Simó, figures cabdals de la història sèrbia. En la història recent del monestir, aquest es va veure afectat el 2008 per un escàndol financer, arran de les transaccions de bescanvi de terrenys entre el monestir i el primer ministre grec Kostas Karamanlís[2]

Arquitectura i art

La Santíssima Trinitat, fresc a l'entrada (πρόστωον) del Katholikon de Vatopedi

El Katholikon, o església principal, dedicat a l'Anunciació de la Mare de Déu, va ser construït el segle x. Conté frescs del segle xiv (restaurats durant els segles xviii i xix). El monestir compta amb 12 capelles a l'interior del seu recinte, i 19 a fora; cal destacar les sketes de Sant Andreu, a Kariés, i la de Sant Demetri, més propera al monestir. El campanar del monestir va ser construït als voltants de 1427, i el més antic que es conserva a l'Atos.

Entre els seus tresors, el monestir conserva un cinturó de la Verge Maria, que aquesta hauria entregat a Sant Tomàs apòstol després de la seva mort. També es conserva un reliquiari que conté el crani de Sant Joan Crisòstom, amb plata i joies incrustades, i que segons la tradició té propietats miraculoses. El monestir també conserva la Iaspis, un calze fet d'una sola peça de jaspi, i nombroses icones.

La biblioteca de Vatopedi conserva una carta reial medieval, del segle xiii, que Ivan II Asen de Bulgària va dedicar al monestir. Va ser descoberta als arxius del monestir el 1929. La biblioteca també té 2.000 manuscrits i 35.000 llibres impresos.

Desgreuge català

El 9 d'octubre de 2005, a iniciativa del cantautor Josep Tero i del secretari general del Departament de Presidència entre el 1999 i el 2003, Carles Duarte, una delegació de la Generalitat de Catalunya encapçalada per Joaquim Nadal va visitar[3][4] el monestir, inaugurant la restauració de la Torre del Tresor, obra finançada majoritàriament pel govern català com a acte de desgreuge pels saquejos i destrucció infligits al monestir per la Companyia Catalana d'Orient el 1307. Durant la visita, el responsable d'activitats culturals del monestir, el monjo Arseni, agraí amb aquestes paraules la donació:

« Si als ulls de Déu mil anys són com un dia, Catalunya no ha trigat ni tan sols un dia a iniciar la reparació dels danys ocasionats pels seus avantpassats. »

Referències

  1. Masoliver, Alexandre Història del monaquisme cristià, 1981, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p.100, ISBN 84-7202-398-2
  2. Karamanlís demana perdó per la corrupció[Enllaç no actiu], Avui, 17 de desembre de 2008, p.14 (data d'accés: 22-09-09)
  3. Desgreuge català al mont Athos, set segles després[Enllaç no actiu], VilaWeb, 9 d'octubre de 2005 (data d'accés: 22-09-09)
  4. Crònica d'una reconciliació, El Punt, 10 d'octubre de 2005 (data d'accés: 22-09-09)PDF
  • Vegeu aquesta plantilla
Monestirs del Mont Atos
Església grega ortodoxa
  • Vegeu aquesta plantilla
Temple d'Apolo a Bassae  · Acròpolis d'Atenes  · Temple de Delfos  · Els Meteors  · Mont Atos  · Monuments paleocristians i bizantins de Tessalònica  · Jaciment Arqueològic d'Epidaure  · Ciutat medieval de Rodes  · Mistràs  · Olímpia  · Delos  · Monestir de Dafní, Monestir de Lluc el Venerable i Nou Monestir de Quios  · L'Herèon i el Pitagorèon de Samos  · Jaciment arqueològic de Vergina  · El centre històric (Khora) amb el Monestir de Sant Joan el Teòleg i la cova de l'Apocalipsi a l'illa de Patmos  · Els jaciments arqueològics de Micenes i Tirint · Ciutat antiga de Corfú
Registres d'autoritat