Marià Cañardo i Lacasta
  | |||||||
| Biografia | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 5 febrer 1906 Erriberri (Navarra) | ||||||
| Mort | 20 juny 1987 (81 anys) Barcelona | ||||||
| Activitat | |||||||
| Ocupació | ciclista | ||||||
| Membre de | |||||||
| Esport | ciclisme de competició | ||||||
| |||||||
| Participà en | |||||||
| Principals triomfs | |||||||
| Curses per etapes | Volta a Catalunya (1928-29-30-32-35-36-39) 1 etapa al Tour de França 3 etapes a la Volta a Espanya | ||||||
| Curses d'un dia | Campió d'Espanya (1930, 1931, 1933, 1936) | ||||||
Marià Cañardo i Lacasta (Olite, Navarra, 5 de febrer de 1906 - Barcelona, 20 de juny de 1987) fou un ciclista professional, considerat un dels millors ciclistes catalans de la història. El seu rècord de 7 Voltes a Catalunya encara no ha estat superat. Fou conegut amb el sobrenom de el català d'Olite.[1]
Orfe a 14 anys, es traslladà a Barcelona amb la seva germana i fou aquí on descobrí la bicicleta. Fou professional entre 1926 i 1943. Excel·lent escalador i contra-rellotgista fou pràcticament invencible a la Volta on vencé en 7 ocasions i fou dos cops segon i dos tercer. A més fou quatre cops campió d'Espanya i guanyà una etapa del Tour de França la catorzena etapa del 1937, entre La Guingueta d'Ix-Acs.[2] Quan es va retirar va iniciar una altra fecunda etapa com a director esportiu, dirigent i organitzador. Entre altres càrrecs, va ser director de l'equip espanyol de ciclisme que de 1951 a 1953 va competir en el Tour de França, va dirigir diverses formacions ciclistes, va ser director de curses, entre elles la Setmana Catalana i el Circuit Català, membre de la Junta Directiva de la Federació Espanyola de Ciclisme i president de la Federació Catalana de Ciclisme del 1969 al 1974. Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya el 1987.[3]
A causa de la celebritat i les virtuts pròpies del ciclista, com la potència i velocitat, el seu primer cognom catalanitzat en ny, canyardo,[4] s'utilitza popularment per descriure un xut molt potent, sovint emprat en la mainada.[a]
Palmarès
- 1926
- 1r de la Vuelta a Cantabria i vencedor de 2 etapes
- 1r del circuit del Penedès a Vilafranca
- 1r del trofeu Torrot a Sabadell
- 1r de la Vila-real-Terol-Vila-real
- 1927
- 1r del G.P. de la Penya Ciclista de Mollet i vencedor de 2 etapes
- 1r del trofeu Vivert a Tarragona
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Astúries
- 1928
1r de la Volta a Catalunya i vencedor de 3 etapes- Vencedor de 2 etapes de la Volta a Astúries
|
|
Resultats al Tour de França
- 1934. 9è de la classificació general
- 1936. 6è de la classificació general
- 1937. 30è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
- 1938. 16è de la classificació general
Resultats a la Volta a Espanya
- 1935. 2n de la classificació general. Vencedor d'una etapa
- 1936. 10è de la classificació general. Vencedor de 2 etapes
Notes
Referències
- ↑ «Marià Cañardo i Lacasta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives Catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013.
- ↑ Forjadors de la història esportiva de Catalunya. 1a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1987. ISBN B-51.809-2002.
- ↑ 4,0 4,1 Paloma, David. «Canyardo». Rodamots. [Consulta: 11 juliol 2018].
Bibliografia
- Iván Vega, El primer campeón. El mundo que vio Mariano Cañardo. (Cultura Ciclista, 2014, ISBN 978-84-941898-8-3)
Enllaços externs
- La Vanguardia. Notícia de la seva mort
- Palmarès de Marià Cañardo a memoire-du-cyclisme.eu
