Llengua stoney

Infotaula de llenguaLlengua stoney
Isga iʔabi
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants3.155 (2010)[1]
Autòcton deAlberta
EstatCanadà Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
Hoka-Sioux
llengües siouan
llengües Siouan de la Vall del Mississipí
llengües dakota Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3sto Modifica el valor a Wikidata
Glottologston1242 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuesto Modifica el valor a Wikidata
UNESCO2384 Modifica el valor a Wikidata
IETFsto Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1449 Modifica el valor a Wikidata

El stoney, també anomenat nakoda o assiniboine d'Alberta, és una llengua sioux dakota de les Planes del Nord, parlada per 3.155 individus de la Primera Nació Nakoda a Alberta. És estretament relacionada i comparteix trets distintius amb la llengua assiniboine, encara que és gairebé més intel·ligible amb aquesta que amb el dakota. El seu territori és a les muntanyes Rocoses entre Calgary i Edmonton.

Fonologia

El stoney és el més divergent fonològicament de tots els dialectes dakota. No és mútuament intel·ligible amb la llengua assiniboine.[2] Es diferencia d'altres dialectes dakota per una sèrie d'innovacions fonològiques:[3]

  • Les oclusives i l'africada glotalitzades, pʼ, tʼ, kʼ, t͡ʃʾ, s'han fos en una sèrie d'aspirades.
  • Les fricatives s i z passen a θ i ð.
  • Les fricatives velars, ɣ i x, esdevenen faringals.
  • La contracció de síl·labes.
  • Tendència a la desnasalització de vocals.
  • Canvis d'accentuació.

Vocabulari

  • Un — Wazhi
  • Dos — Nûm
  • Tres — Yamnî
  • Quatre — Ktusa
  • Cinc — Zaptâ
  • Home — Wîca
  • Dona — Wîyâ
  • Sol — Wa
  • Lluna — Hâwi
  • Aigua — Mini

Diferències fonètiques d'altres idiomes dakotes

La següent taula mostra algunes de les principals diferències fonètiques entre els dos idiomes nakota (Stoney i assiniboine) i els tres dialectes (lakota, Yankton-yanktonai i Santee-Sisseton) de la llengua dakota, amb la que està estretament relacionada, però ja no són mútuament intel·ligibles amb stoney o assiniboine.[4][5]

Lakota Assiniboine Stoney
Lakota Dakota occidental Dakota oriental glossa
Yanktonai Yankton Sisseton Santee
Lakȟóta Dakȟóta Dakhóta Nakhóta Nakhóda autodesignació
lowáŋ dowáŋ dowáŋ nowáŋ cantar
ló dó dó nó asseveració
čísčila čísčina čístina čúsina čúsin petit
hokšíla hokšína hokšína hokšída hokšína hokšín noi
gnayáŋ gnayáŋ knayáŋ hnayáŋ knayáŋ hna enganyar
glépa gdépa kdépa hdépa knépa hnéba vomitar
kigná kigná kikná kihná kikná gihná calmar
slayá sdayá sdayá snayá snayá engreixar
wičháša wičháša wičhášta wičhášta wičhá home
kibléza kibdéza kibdéza kimnéza gimnéza recuperar la sobrietat
yatkáŋ yatkáŋ yatkáŋ yatkáŋ yatkáŋ beure
hé hé hé žé žé que

Referències

  1. ↑ Llengües ameríndies segons el cens de 2010
  2. ↑ Parks et DeMallie, 1992, p. 249 per als que no és un idioma emergent.
  3. ↑ Parks et DeMallie, 1992, p. 249.
  4. ↑ Ullrich, Jan. New Lakota Dictionary (Incorporating the Dakota Dialects of Yankton-Yanktonai and Santee-Sisseton). Lakota Language Consortium, 2008, p. 4. ISBN 0-9761082-9-1.  Per ser precís, Ullrich diu que el Stoney "és completament inintel·ligible als parlants de lakota i dakota", mentre que l'assiniboine no els és comprensible, "llevat que hagin estat en contacte durant un temps" (p. 2).
  5. ↑ Parks, D. R.; DeMallie, R. J. «Sioux, Assiniboine, and Stoney Dialects: a Classification». Anthropological Linguistics, 34, 1-4, 1992.

Enllaços externs

  • Ethnologue.com
  • Native Languages of the Americas website
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües catawba
Llengües sioux occidentals
Sioux del Missouri
Mandan
Vall del Mississipi
Vall de l'Ohio
  • Vegeu aquesta plantilla
Àrees culturals
Confederacions històriques
  • Confederació Blackfoot
  • Confederació de Ferro
Tractats Numerats
  • Tractat 6 (Alberta Central, 1876)
  • Tractat 7 (Alberta Meridional, 1877)
  • Tractat 8 (Alberta Septentrional, 1899)
Grups etnoculturals
i llengües
Històricament
Actuals
  • Beaver / Daneẕaa
    • llengua
  • Blackfoot / Niitsítapi (llengua)
  • Chipewyan / Denésoliné
    • llengua
  • Crees de les planures / Paskwāwiyiniwak (llengua)
  • Sarcee / Tsuu T'ina
    • llengua
  • Saulteaux / Nakawē (llengua)
  • Slavey / Dene Tha'
    • llengua
  • Stoney / Nakoda o Nakota (llengua)
  • Crees dels boscos/ Sakāwithiniwak
    • llengua
Govern de les Primeres
Nacions (banda)
  • Alexander
  • Alexis
  • Athabasca Chipewyan
  • Bearspaw
  • Beaver
  • Beaver Lake Cree
  • Bigstone Cree
  • Chiniki
  • Chipewyan Prairie
  • Cold Lake
  • Dene Tha'
  • Driftpile
  • Duncan's
  • Enoch Cree
  • Ermineskin Cree
  • Fort McKay
  • Fort McMurray
  • Frog Lake
  • Heart Lake
  • Horse Lake
  • Kainai
  • Kapawe'no
  • Kehewin Cree
  • Little Red River Cree
  • Loon River
  • Louis Bull
  • Lubicon Lake
  • Mikisew Cree
  • Montana
  • O'Chiese
  • Paul
  • Piikani
  • Saddle Lake
  • Samson Cree
  • Sawridge
  • Siksika
  • Smith's Landing
  • Sturgeon Lake
  • Sucker Creek
  • Sunchild
  • Swan River
  • Tallcree
  • Tsuu T'ina
  • Wesley
  • Whitefish Lake (Atikameg)
  • Whitefish Lake (Goodfish)
  • Woodland Cree
Consells Tribals i Regionals
  • Consell Tribal Athabasca
  • Confederació de Primeres Nacions del Tractat 6
  • Administració Quatre Nacions
  • Consell Tribal Kee Tas Kee Now
  • Consell Regional Indi Lesser Slave Lake
  • Consell Tribal North Peace
  • Primeres Naciona d'Alberta del Tractat 8
  • Tractat 7 Management Corporation
  • Consell Tribal Western Cree
  • Consell Tribal Yellowhead
  • Primera Nació Acho Dene Koe (reclamació de terra, basat a NWT)
  • Nació Cree Onion Lake (part de reserva, la major part a SK)
  • Kelly Lake (reclamació de terra, no reconeguda, basada a BC)
  • Michel Band (banda no reconeguda)
  • Papaschase (banda no reconeguda)
  • Llista de reserves índies d'Alberta
  • Métis a Alberta