Leprologia

La leprologia,[1] que va tindre el seu zenit al llarg del segle xix i de la primera mitat del segle xx —actualment inclosa dins la infectologia—, es la denominació que rep la branca de la medicina que estudia la lepra,[a][3] la seua clínica i tractament.

Home de 24 anys amb lepra.

És una malaltia infecciosa crònica pròpia quasi exclusivament de zones tropicals i subtropicals, produïda pel bacil de Hansen[b], que afecta la pell, les mucoses o els nervis entre d'altres.

Bibliografia

  • Dox, Ida; Melloni, Biagio John; Eisner, Gilbert M. Anexo Editorial. Diccionario médico ilustrado de Melloni. ed. 2, 1995. ISBN 950-9647-27-6. 
  • Lewis, Charlton Thomas; Short, Charles. Clarendon Press. A Latin Dictionary. Founded on Andrew's edition of Freund's Latin dictionary, 1879. 
  • Barnhart, Robert Knox. HarperCollins. Barnhart Concise Dictionary of Etymology, 1995. ISBN 0062700847. 

Vegeu també

  • Fontilles

Notes

  1. ↑ La paraula «lepra», que arriba al català pel mot llatí «lepram»,[2] és originària del grec antic «λέπρα» —«lepra» amb el significat d'«escata»—, i aquesta derivada del verb «λέπειν» —«lepein» que vol dir «pelar»—
  2. ↑ Abans també rebia el nom de «Hanseanosis» o «mal de Hansen».

Referències