Leo Genn

Infotaula de personaLeo Genn

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 agost 1905 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort26 gener 1978 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi i pneumònia Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióSt Catharine's College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació i dret Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor, militar, actor de teatre, actor de cinema, actor de televisió, jurista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1935 Modifica el valor a Wikidata –
Carrera militar
Branca militarExèrcit britànic Modifica el valor a Wikidata
Rang militartinent coronel Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0312890 Allocine: 5798 Allmovie: p26399 TCM: 69933 IBDB: 41936 TMDB.org: 29655
Musicbrainz: c6a83eca-18da-44a0-abe4-1b56804294f3 Discogs: 1424068 Find a Grave: 39570578 Modifica el valor a Wikidata

Leo John Genn (Londres, 9 d'agost del 1905 - ibíd., 26 de gener del 1978) fou un conegut actor de teatre i de cinema anglès. Participà en nombroses pel·lícules, tant de cinema com de televisió, generalment en papers secundaris. Va adquirir renom per la seva participació en pel·lícules com Quo Vadis (fent-hi el paper de Petroni), Moby Dick (en el paper del timonel Starbuck), De nit, a Roma i 55 dies a Pequín.

Biografia

Neix el 9 d'agost de 1905 a Hackney, barri de Londres (Regne Unit), de pares jueus.[1]

És destinat a la Royal Artillery el 6 de juliol de 1940 i és promogut tinent coronel l'any 1943.[2] Rep la Creu de guerra l'any 1945. Forma part de la unitat britànica que investiga sobre els crims de guerra comesos al camp de Bergen-Belsen i és més tard fiscal adjunt al procés de Belsen a Lüneburg.[3]

Mor a Londres el 26 de gener de 1978 als setanta-dos anys, a causa d'un infart.[cal citació]

Filmografia

Cinema

  • 1935: Immortal Gentleman: Merchant / Shylock
  • 1936: Accused: home
  • 1937: The Cavalier of the Streets: Fiscal General
  • 1937: Jump for Glory: Prosecuting Counsel
  • 1937: The Rat: Defending Counsel
  • 1938: Kate Plus Ten: Dr. Gurdon
  • 1938: Dangerous Medicine: Murdoch
  • 1938: Pygmalion, d'Anthony Asquith i Leslie Howard: Princep
  • 1938: The Drum de Zoltan Korda: Petit paper
  • 1940: Contraband, de Michael Powell: Primer germà Grimm
  • 1940: Ten Days in Paris: Lanson
  • 1940: Law and Disorder, de David MacDonald
  • 1940: Girl in the News: Prosecuting Counsel
  • 1943: The Bells Go Down :Narrador en off
  • 1944: The Way Ahead, de Carol Reed: Capità Edwards
  • 1944: The Chronicle History of King Henry the Fift with His Battell Fought at Agincourt in France, de Laurence Olivier: Constable de França
  • 1945: Caesar and Cleopatra, de Gabriel Pascal: Bel Affris
  • 1946: Green for Danger, de Sidney Gilliat: Mr. Eden
  • 1947: Mourning becomes Electra, de Dudley Nichols: Adam Brant
  • 1948: The Velvet Touch: Michael Morrell
  • 1948: London Belongs to Me: Narrador, introducció
  • 1948: The Snake Pit, d'Anatole Litvak: Doctor Mark Kik
  • 1950: No Place for Jennifer: William
  • 1950: The Wooden Horse, de Jack Lee: Peter
  • 1950: The Miniver story, de H. C. Potter: Steve Brunswick
  • 1951: The Magic Box, de John Boulting: Maida Vale Doctor
  • 1951: Quo vadis, de Mervyn LeRoy: Petronius
  • 1952: 24 Hours of a Woman's Life: Robert Sterling
  • 1952: Plymouth Adventure, de Clarence Brown: 'William Bradford
  • 1953: The Girls of Pleasure Island: Roger Halyard
  • 1953: The Red Beret, de Terence Young: Major Snow
  • 1953: Personal Affair: Mr. Barlow
  • 1954: The Green Scarf: Rodelec
  • 1955: Chantage, de Guy Lefranc: Lionel Kendall
  • 1955: Lady Chatterley's Lover, de Marc Allégret: Sir Clifford Chatterley
  • 1956: Moby Dick, de John Huston: Starbuck
  • 1956: Més enllà de Mombasa (Beyond Mombasa): Ralph Hoyt
  • 1957: The Steel Bayonet: Maj. Gerrard
  • 1958: I Accuse!, de José Ferrer: Maj. Picquart
  • 1958: No Time to Die: Sergent Kendall
  • 1960: Too Hot to Handle: Johnny Solo
  • 1960: De nit, a Roma (Era notte a Roma), de Roberto Rossellini: Michael Pemberton
  • 1962: The Longest Day, de Ken Annakin, Andrew Marton, Bernhard Wicki, Gerd Oswald, Darryl F. Zanuck: General de brigada Edwin P. Parker Jr.
  • 1963: 55 dies a Pequín (55 Days at Peking), de Nicholas Ray: General Jung-Lu
  • 1964: Die Todesstrahlen des Dr. Mabuse: Adm. Quency
  • 1965: Ten Little Indians, de George Pollock: General Sir John Mandrake B.C.
  • 1966: Circus of Fear, de John Llewellyn Moxey: Elliott
  • 1966: Khartoum, de Basil Dearden: Narrador
  • 1970: Il Trono di fuoco, de Jesús Franco Manera: Lord Wessex
  • 1970: Connecting rooms: Dr. Norman
  • 1971: Endless Night: psiquiatre
  • 1971: Una Lucertola con la pelle di donna: Edmond Brighton
  • 1971: Meurs en hurlant, Marianne, de Pete Walker: El Jutge
  • 1973: Le Silencieux, de Claude Pinoteau: Cap M.I.5
  • 1973: L'home de Mackintosh (The MacKintosh Man), de John Huston: Rollins
  • 1974: Frightmare, de Pete Walker: Dr. Lytell
  • 1975: Sie sind frei, Doktor Korczak: Henryk Goldszmit vel Janusz Korczak

Televisió

  • 1960: Mrs. Miniver: Clem Miniver
  • 1968: The Strange Place of Dr. Jekyll and Mr. Hyde: Dr. Lanyon
  • 1971: The Long Goodbye, de Roger Moore (Sèrie): Sir Hugo Chalmer

Referències

  1. Thomas Harding, Hanns et Rudolf, Flammarion, 2014, p. 361.
  2. The London Gazette: (suplement) no. 34926. p. 5079. 16 agost 1940.
  3. Thomas Harding, Hanns et Rudolf, Flammarion, 2014, p. 212 i 361.
Registres d'autoritat