Le Plus vieux métier du monde

Le Plus vieux métier du monde

Le plus vieux métier du monde
Fitxa
Direcció	Claude Autant-Lara Philippe de Broca Mauro Bolognini Jean-Luc Godard Franco Indovina
Protagonistes	cap valor Michèle Mercier Enrico Maria Salerno Gabriele Tinti Elsa Martinelli Gastone Moschin Jeanne Moreau Jean-Claude Brialy Catherine Samie Nadia Gray Marcel Dalio Jacques Marin Jacques Charrier Anna Karina Raquel Welch Martin Held Jean-Pierre Léaud Marilù Tolo France Anglade Albert Rémy Francis Blanche Gérard Lartigau Jacques Monod Gabriel Gobin Jean Richard Laure Paillette Tilly Lauenstein
Producció	Joseph Bergolz, Horst Wendlandt
Guió	Jean-Luc Godard, Jean Aurenche, Daniel Boulanger, André Tabet, Georges Tabet, Ennio Flaiano
Música	Michel Legrand
Fotografia	Heinz Hölscher
Muntatge	Nino Baragli
Dades i xifres
País d'origen	França, Itàlia i Alemanya
Estrena	1967
Durada	110 minuts
Idioma original	francès
Color	en color
Descripció
Gènere	Comèdia dramàtica

Le plus vieux métier du monde és una comèdia dramàtica francesa, a esquetxos, dirigida per Claude Autant-Lara, Philippe de Broca, Jean-Luc Godard, Mauro Bolognini, Franco Indovina i Michael Pfleghar l'any 1966, i estrenada el 1967.

Argument

Sis esquetxos sobre el tema de la prostitució a través de les edats: L'era prehistòrica, Les nits romanes, La revolució francesa, La Belle Époque, Avui i Anticipació o l'amor el 2000... ^[1]

Producció

L'amor en el 2000

La pel·lícula alterna periòdicament seqüències rodades en colors i efectes diversos (roig, groc, blau, negatiu, sobre exposició) preanunciant comentaris de fons amb una veu off que recita: color xinès, color europeu, color soviètic, i que augmenta el contrast amb l'efecte a color ple del final.^[2] Aquesta versió director's cut de Godard es va projectar el 5 de juliol de 1967 a l'estudi Gît-les-Coœur i al festival de Hyères, però després serà modificada de la producció per a la distribució en sala: en comptes d'efectes i colors diversos, les còpies disponibles avui presenten un monocromia en escala de gris que fa incomprensible el comentari sonor.^[3]

La pel·lícula va ser rodada entre finals de  setembre i començaments d'octubre de  1966 en un hotel de l'aeroport de Orly, i la idea agrada molt al director; les preses duren quatre dies.^[4]

Repartiment

L'era prehistòrica

• Michèle Mercier: Brit
• Enrico Maria Salerno: Rak
• Gabriele Tinti

Les Nits romanes

• Elsa Martinelli: Domitila

Anticipation, ou l'amour en l'an 2000

• Anna Karina: Natasha / Eleonor Roméovitch, l'hostessa 703
• Jacques Charrier: Nick / John Demetrius
• Marcel Dalio: Mestre Vladimir Leskov
• Jean-Pierre Léaud: El grum
• Marilù Tolo: Marlène

avui

• France Anglade: Catherine
• Nadia Gray: Nadia
• Jacques Duby
• Francis Blanche
• Jacques Marí: El guàrdia urbà

La Belle Époque

• Raquel Welch: Nini
• Martin Held: Édouard

La Revolució francesa

• Jeanne Moreau: Mimi Guillotine
• Jean-Claude Brialy: Philibert
• Catherine Samie: Toinette
• Jacques Monod: L'home del poble
• Gérard Lartigau: Antoine
• Pierre Tornade: El transportista
• Jean Richard

Referències