Julio Antonio


Infotaula de personaJulio Antonio

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Antonio Rodríguez Hernández Modifica el valor a Wikidata
6 febrer 1889 Modifica el valor a Wikidata
Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 febrer 1919 Modifica el valor a Wikidata (30 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri de Móra d'Ebre 
Dades personals
Altres nomsJulio Antonio Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor, il·lustrador Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 14540322 Modifica el valor a Wikidata

Julio Antonio nom amb el qual sempre s'ha conegut Antonio Rodríguez Hernández (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 6 de febrer de 1889 - Madrid, 15 de febrer de 1919), fou un escultor català.

Biografia

El seu pare, Aquilino Rodríguez García, era un alferes d'infanteria originari de Lleó. La seva mare, Lucía Hernández Costa, era de Móra d'Ebre.[1]

Les seves primeres classes d'escultura les va rebre a l'Ateneu de Tarragona, passant tot seguit a Barcelona al taller de l'escultor Feliu Ferrer i Galzeran. Però va ser quan es va traslladar a Múrcia, on va fer el seu primer grup escultòric Flores malsanas, destruït més tard per ell mateix.

Quan va fer 18 anys es trasllada a Madrid, pensionat per la Diputació de Tarragona i treballa en el taller de Miquel Blay i Fàbregas, un dels escultors més importants d'aquest període a Madrid. Malgrat reconèixer el gran mestre que era Blay, decideix deixar-lo i emprèn uns viatges per Espanya acompanyat pel seu amic i pintor Miquel Viladrich i Vila, amb qui va muntar el seu primer taller. El 1908 modela la seva primera obra important María, la gitana, on ja demostra la seva gran personalitat i trenca amb l'escultura pròpia de l'època.

Després d'un viatge per Itàlia, torna a Espanya i és al poble d'Almadén (Ciudad Real), on fa una sèrie de retrats anomenats Bustos de la raça, on hi representa gent plana del poble:

  • Minera de Puertollano
  • Dona de Castella
  • Rosa Maria
  • L'home de la Manxa
  • El miner d'Almadén
  • El ventero de Peñalsordo

Dins els monuments que va realitzar destaca el fet per a la ciutat de Tarragona Monument als herois de 1811, conegut popularment com Els despullats, obra amb cert aire modernista i actualment ubicada a la Rambla Nova d'aquesta ciutat. Va ser un treball que li va durar anys, des de 1910 fins a la seva mort el 1919, per problemes sobretot econòmics i d'ubicació del monument, i va ser fosa pel seu deixeble Enrique Lorenzo Salazar.[2] Per fi la inauguració va tenir lloc el 14 de setembre de 1931 a la Rambla Nova de Tarragona.

La seva darrera obra per encàrrec va ser el Mausoleu Lemonier (1916/1919), un monument funerari per a un dels fills d'aquesta família, que havia mort a l'edat d'onze anys. La figura de la mare és de bronze i la del fill de marbre blanc. Obra dramàtica en la qual es veu la influència del seu mestre Miquel Blay. Aquesta obra fou exposada en el Palau de Biblioteques i Museus del parc de Recoletos, seu de la Societat Espanyola dels Amics de l'Art, a Madrid, va despertar una gran expectació i hi va haver grans cues per a visitar-la.[3]

L'obra feta per a la tomba del jove, mai va ser instal·lada i el 1940 la família Lemonier la va dipositar en el Museu d'Art Modern i Contemporani de Madrid, d'ací va passar al Museu Sant Telm de Sant Sebastià, on la va adquirir la Diputació de Tarragona, trobant-se actualment en el Museu d'Art Modern de Tarragona. Hi ha obra seva també al Museu Reina Sofia de Madrid.

Julio Antonio va morir a Madrid el 15 de febrer de 1919 amb trenta anys.[4]

El novembre de 2018 les seves despulles i les de la seva mare van ser exhumades del Cementiri de l'Almudena i el 15 de febrer de 2019 van ser traslladades al cementiri de Móra d'Ebre.[5]

El gener del 2020 el Museu Nacional d'Art de Catalunya exposa dues de les seves obres, es tracta dels bronzes ‘Venus Mediterrània’ (1912) i ‘Autoretrat’ (1909). La presència de l'obra de Julio Antonio a les sales del Museu Nacional és un fet destacable, ja que el museu és testimoni de l'art català des de l'època medieval fins a final de segle xx.[6]

Monuments

Obres

  • Pietat
  • Dario
  • Autoretrat
  • El Poeta Lasso de la Vega
  • Androgin
  • Venus mediterrània
  • Tarraco
  • Noia amb flors
  • Rafael Molina, Lagartijo
  • La Dona de la mantilla
  • Els Despullats, a la Rambla Nova de Tarragona
    Els Despullats, a la Rambla Nova de Tarragona
  • Monument a Chapí. Madrid
    Monument a Chapí. Madrid
  • Venus mediterrània[7] MNAC
    Venus mediterrània[7] MNAC

Referències

  1. ↑ «Bronze nu: Julio Antonio: una vida d'escultor». Diputació de Tarragona. [Consulta: 19 octubre 2020].
  2. ↑ «Maqueta del Monument als herois de 1811». Museu d'Art Modern de Tarragona. [Consulta: 24 octubre 2023].
  3. ↑ Perez de Ayala, Ramón La última obra de Julio Antonio, Arte Español. Madrid, primer trimestre de 1919 pàg. 233/236
  4. ↑ Julio Antonio:1889-1919. Barcelona: Viena Edicions, 2018, p. 207 p.. ISBN 978-84-8330-270-5. 
  5. ↑ «Móra d'Ebre commemora el centenari de la mort de Julio Antonio» (en espanyol europeu). [Consulta: 22 febrer 2019].
  6. ↑ Ebredigital.cat, Redacció. «El Museu Nacional d'Art de Catalunya exposa dues obres de l'escultor de Móra d'Ebre Julio Antonio», 29-01-2020. [Consulta: 31 gener 2020].
  7. ↑ [enllaç sense format] https://www.museunacional.cat/ca/colleccio/venus-mediterrania/julio-antonio/254371-000

Bibliografia

  • Salcedo Miliani, Antonio. Julio Antonio 1889-1919 Escultor. Barcelona,Àmbit Serveis Editorials, S.A.. ISBN 84-89681-08-2. 
  • Alix Trueba, Josefina. Escultura Española 1900/1936. Madrid, Ediciones El Viso. ISBN 84-7483-412-0. 
  • Julio Antonio, 1889 - 1919: un segle després. Barcelona, Viena edicions, 2019, 207 p. ISBN 978-84-8330-270-5.

Enllaços externs

  • Museu d'Art Modern a Tarragona
  • Monument a Francisco de Goya Arxivat 2007-04-07 a Wayback Machine.
Registres d'autoritat
Bases d'informació