Joan Majó i Cruzate

No s'ha de confondre amb Jordi Majó i Ruaix.
Infotaula de personaJoan Majó i Cruzate

(2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 maig 1939 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Mataró (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Director General de la CCMA
2004 – 2008
← Vicenç Villatoro i LamollaRosa Cullell i Muniesa →
Diputat al Congrés dels Diputats
7 juliol 1986 – 26 gener 1988 – Manuela de Madre Ortega →
Legislatura: tercera legislatura espanyola

Circumscripció electoral: Barcelona

Ministre d'Indústria i Energia
7 maig 1985 – 25 juliol 1986
← Carlos Solchaga CatalánLuis Carlos Croissier Batista →
Diputat provincial de Barcelona
26 abril 1979 – 7 juny 1983
Alcalde de Mataró
1979 – 1983
← Francesc Salas MoretManuel Mas i Estela → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Politècnica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, enginyer, emprenedor, empresari Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Socialistes de Catalunya (–2017) Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2009)  premi d’honor de la Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica
  •  Gran Creu de l'Orde de Carles III Modifica el valor a Wikidata

Joan Majó i Cruzate (Mataró, El Maresme, 1939), és un enginyer i polític català que fou Ministre d'Indústria i Energia entre 1985 i 1986.[1]

Biografia

Va néixer el 30 de maig de 1939 a la ciutat de Mataró, població de la comarca del Maresme. Va estudiar enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya, en la qual també es va doctorar. L'any 1963, juntament amb Joan Peracaula i Antoni Clavell, va fundar l'empresa d'informàtica Telesincro, companyia que fabricaria el que es considera el primer ordinador de l'estat espanyol, el Factor-P.[2] Entre 1970 i 1980 fou degà del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.[1]

Activitat política

Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) fou escollit alcalde[3] de la ciutat de Mataró en les eleccions municipals de 1979. Nomenat director general d'Electrònica i Informàtica amb l'arribada al poder del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) en les eleccions generals de 1982, fou nomenat l'any 1985 Ministre d'Indústria i Energia[4] en la remodelació del primer govern de Felipe González, càrrec que ocupà fins a les eleccions de 1986, any en què fou elegit diputat al Congrés per la província de Barcelona, càrrec que abandonà poc després. El 2017 va donar-se de baixa del PSC en desacord amb la posició del partit durant el procés independentista català.[5]

Activitat professional

Va abandonar el govern l'any 1986, dirigint la seva activitat cap a l'empresa privada on ha ocupat diversos càrrecs directius. A més de desenvolupar la seva labor en l'àmbit empresarial ha estat molt vinculat a la política de telecomunicacions, investigació, comunicacions i Ciència de la Unió Europea després de participar en el Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. És Conseller assessor de la Comissió Europea en matèria de telecomunicacions i informàtica, President del "Information Society Forum" de Brussel·les, del "European Institute for Media" de Düsseldorf i President del Comitè d'Experts que va avaluar la política científica i tecnològica europea per encàrrec del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea.

L'any 2004 va ser nomenat director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, càrrec del qual va cessar el 29 de febrer de 2008 amb motiu de la transformació en Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals segons la nova legislació. És assessor d'Endesa a Catalunya.[6]

És president de la Fundació Ernest Lluch,[7] vicepresident del Cercle pel Coneixement,[8] de la Fundació Jaume Bofill i membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.[9] Col·labora als diaris El País[10] i Ara.

Obres

  • 2009: No m'ho crec. Magrana Edicions
  • 2010: Després de tocar fons. Magrana Edicions. ISBN 9788474106497
  • 2011: Luz al final del túnel. RBA Ediciones. ISBN 9788498679069
  • 2013: El món que ve... ja el tenim aquí. Magrana Edicions. ISBN 9788482646206

Referències

  1. 1,0 1,1 «Joan Majó i Cruzate». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «El primer ordenador español lo fabricó en los 60 un ingeniero que llegó a ministro» (en castellà). eldiario.es. Cristina Sánchez, 16-09-2016. [Consulta: 25 febrer 2017].
  3. Martínez, Lluís «Entrevista a Joan Majó, (PSC), Primer Alcalde de Mataró.». El Punt, 06-04-1999. Arxivat de l'original el 2015-04-02 [Consulta: 31 març 2015].
  4. «Joan Majó, un ex alcalde partidario de la reconversión». El País, 05-07-1985.
  5. «Joan Majó, històric del PSC, es dona de baixa del partit pel suport al PP». 324.cat. [Consulta: 20 octubre 2017].
  6. Marco, Agustín. «Ocho de los trece asesores de Endesa en Cataluña se declaran independentistas». El Confidencial, 27-08-2014. [Consulta: 27 agost 2014].
  7. «El exministro Joan Majó, nuevo presidente de la Fundación Ernest Lluch». ElDiario.es, 25-03-2013.[Enllaç no actiu]
  8. «Espai personal de Joan majó al cercle del Comeixement». Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 31 març 2015].
  9. «Pàgina de Joan Majó a la RACAB». [Consulta: 31 març 2015].
  10. «Articles de Joan Majó a 'El País'». [Consulta: 31 març 2015].

Enllaços externs

  • (castellà) Informació de Joan Majó al Congrés dels Diputats
  • Joan Majó: ‘Renegar de les noves tecnologies és no entendre el progrés de la humanitat’, entrevista de Joan Salicrú a Valors, 19-09-2006-
  • El primer ordinador - Va passar aquí a betevé
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats catalans de la Tercera Legislatura (1986 - 1989)
Barcelona
Narcís Serra i Serra  · Ernest Lluch i Martín  · Joan Majó i Cruzate  · Eduardo Martín Toval  · Salvador Clotas i Cierco  · Josep Maria Triginer i Fernández · Joan Marcet i Morera  · Josep Borrell i Fontelles  · Anna Balletbò i Puig  · Francesc Neira i León  · Carlos Navarro i Gómez  · Pere Jover i Presa  · Mercè Aroz i Ibáñez  · Jordi Marsal i Muntalà  · Ramon Vancell i Trullàs  · Miquel Roca i Junyent  · Macià Alavedra i Moner  · Francesc Sanuy Gistau  · Carles Gasòliba i Böhm  · Llibert Cuatrecasas i Membrado  · Josep Maria Trias de Bes i Serra  · Miguel Ángel Planas Segurado  · Rafael Hinojosa i Lucena  · Jordi Casas i Bedós  · Maria Eugènia Cuenca i Valero  · Lluís Miquel Recoder i Miralles  · Antoni Casanovas i Brugal  · Pere Baltà i Llopart  · Pedro Costa Sanjurjo  · Magí Pont Mestres  · José Nicolás de Salas Moreno  · Antoni Fernández i Teixidó  · Ramon Espasa i Oliver  · Manuela de Madre Ortega · Lluís Alegre i Selga · Francesc Homs i Ferret  · Jordi Pedret i Grenzner  · Jordi Joan Mataix Hidalgo
Tarragona
Lleida
Girona
← II Legislatura •••• IV Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
Primer i Segon Governs de Felipe González (3 de desembre de 1982 – 25 de juliol de 1986)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresident de govern
Ministres
José Barrionuevo (Interior) • Javier Moscoso (Presidència) • Fernando Morán López/Francisco Fernández Ordóñez (Afers Exteriors) • Narcís Serra i Serra (Defensa) • Fernando Ledesma Bartret (Justícia) • Miguel Boyer Salvador/Carlos Solchaga Catalán (Economia i hisenda) • Joaquín Almunia Amann (Treball) • Ernest Lluch i Martín (sanitat i consum) • Julián Campo Sainz de Rozas/Javier Sáenz de Cosculluela (Obres Públiques) • Enrique Barón Crespo/Abel Caballero (Transports, turisme i comunicacions) • Carlos Solchaga Catalán/Joan Majó i Cruzate (Indústria) • José Carlos Romero Herrera (Agricultura) • José María Maravall Herrero (Educació) • Javier Solana Madariaga (Cultura) • Tomás de la Quadra-Salcedo/Félix Pons Irazazábal (Administració territorial)
(← III CALVO SOTELO) Govern anterior •••• Govern següent (← II GONZÁLEZ)
Registres d'autoritat
Bases d'informació