Joan Majó i Cruzate
 | No s'ha de confondre amb Jordi Majó i Ruaix. |
 (2012)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 maig 1939 (84 anys) Mataró (Maresme) |
 Director General de la CCMA | |
| 2004 – 2008 ← Vicenç Villatoro i Lamolla – Rosa Cullell i Muniesa → | |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 7 juliol 1986 – 26 gener 1988 – Manuela de Madre Ortega → Legislatura: tercera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1986 | |
| Ministre d'Indústria i Energia | |
| 7 maig 1985 – 25 juliol 1986 ← Carlos Solchaga Catalán – Luis Carlos Croissier Batista → | |
 Diputat provincial de Barcelona | |
| 26 abril 1979 – 7 juny 1983 | |
 Alcalde de Mataró | |
| 1979 – 1983 ← Francesc Salas Moret – Manuel Mas i Estela → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Politècnica de Catalunya |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, enginyer, emprenedor, empresari |
| Partit | Partit dels Socialistes de Catalunya (–2017) |
Premis
| |
Joan Majó i Cruzate (Mataró, El Maresme, 1939), és un enginyer i polític català que fou Ministre d'Indústria i Energia entre 1985 i 1986.[1]
Biografia
Va néixer el 30 de maig de 1939 a la ciutat de Mataró, població de la comarca del Maresme. Va estudiar enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya, en la qual també es va doctorar. L'any 1963, juntament amb Joan Peracaula i Antoni Clavell, va fundar l'empresa d'informàtica Telesincro, companyia que fabricaria el que es considera el primer ordinador de l'estat espanyol, el Factor-P.[2] Entre 1970 i 1980 fou degà del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.[1]
Activitat política
Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) fou escollit alcalde[3] de la ciutat de Mataró en les eleccions municipals de 1979. Nomenat director general d'Electrònica i Informàtica amb l'arribada al poder del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) en les eleccions generals de 1982, fou nomenat l'any 1985 Ministre d'Indústria i Energia[4] en la remodelació del primer govern de Felipe González, càrrec que ocupà fins a les eleccions de 1986, any en què fou elegit diputat al Congrés per la província de Barcelona, càrrec que abandonà poc després. El 2017 va donar-se de baixa del PSC en desacord amb la posició del partit durant el procés independentista català.[5]
Activitat professional
Va abandonar el govern l'any 1986, dirigint la seva activitat cap a l'empresa privada on ha ocupat diversos càrrecs directius. A més de desenvolupar la seva labor en l'àmbit empresarial ha estat molt vinculat a la política de telecomunicacions, investigació, comunicacions i Ciència de la Unió Europea després de participar en el Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. És Conseller assessor de la Comissió Europea en matèria de telecomunicacions i informàtica, President del "Information Society Forum" de Brussel·les, del "European Institute for Media" de Düsseldorf i President del Comitè d'Experts que va avaluar la política científica i tecnològica europea per encàrrec del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea.
L'any 2004 va ser nomenat director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, càrrec del qual va cessar el 29 de febrer de 2008 amb motiu de la transformació en Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals segons la nova legislació. És assessor d'Endesa a Catalunya.[6]
És president de la Fundació Ernest Lluch,[7] vicepresident del Cercle pel Coneixement,[8] de la Fundació Jaume Bofill i membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.[9] Col·labora als diaris El País[10] i Ara.
Obres
- 2009: No m'ho crec. Magrana Edicions
- 2010: Després de tocar fons. Magrana Edicions. ISBN 9788474106497
- 2011: Luz al final del túnel. RBA Ediciones. ISBN 9788498679069
- 2013: El món que ve... ja el tenim aquí. Magrana Edicions. ISBN 9788482646206
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Joan Majó i Cruzate». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «El primer ordenador español lo fabricó en los 60 un ingeniero que llegó a ministro» (en castellà). eldiario.es. Cristina Sánchez, 16-09-2016. [Consulta: 25 febrer 2017].
- ↑ Martínez, Lluís «Entrevista a Joan Majó, (PSC), Primer Alcalde de Mataró.». El Punt, 06-04-1999. Arxivat de l'original el 2015-04-02 [Consulta: 31 març 2015].
- ↑ «Joan Majó, un ex alcalde partidario de la reconversión». El País, 05-07-1985.
- ↑ «Joan Majó, històric del PSC, es dona de baixa del partit pel suport al PP». 324.cat. [Consulta: 20 octubre 2017].
- ↑ Marco, Agustín. «Ocho de los trece asesores de Endesa en Cataluña se declaran independentistas». El Confidencial, 27-08-2014. [Consulta: 27 agost 2014].
- ↑ «El exministro Joan Majó, nuevo presidente de la Fundación Ernest Lluch». ElDiario.es, 25-03-2013.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Espai personal de Joan majó al cercle del Comeixement». Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 31 març 2015].
- ↑ «Pàgina de Joan Majó a la RACAB». [Consulta: 31 març 2015].
- ↑ «Articles de Joan Majó a 'El País'». [Consulta: 31 març 2015].
Enllaços externs
- (castellà) Informació de Joan Majó al Congrés dels Diputats
- Joan Majó: ‘Renegar de les noves tecnologies és no entendre el progrés de la humanitat’, entrevista de Joan Salicrú a Valors, 19-09-2006-
- El primer ordinador - Va passar aquí a betevé
| Cap de l'Estat |  | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresident de govern | ||
| Ministres | José Barrionuevo (Interior) • Javier Moscoso (Presidència) • Fernando Morán López/Francisco Fernández Ordóñez (Afers Exteriors) • Narcís Serra i Serra (Defensa) • Fernando Ledesma Bartret (Justícia) • Miguel Boyer Salvador/Carlos Solchaga Catalán (Economia i hisenda) • Joaquín Almunia Amann (Treball) • Ernest Lluch i Martín (sanitat i consum) • Julián Campo Sainz de Rozas/Javier Sáenz de Cosculluela (Obres Públiques) • Enrique Barón Crespo/Abel Caballero (Transports, turisme i comunicacions) • Carlos Solchaga Catalán/Joan Majó i Cruzate (Indústria) • José Carlos Romero Herrera (Agricultura) • José María Maravall Herrero (Educació) • Javier Solana Madariaga (Cultura) • Tomás de la Quadra-Salcedo/Félix Pons Irazazábal (Administració territorial) | |
(← III CALVO SOTELO) Govern anterior •••• Govern següent (← II GONZÁLEZ) | ||
