Font de Sant Just
 |
arquitectura neoclàssica
 | |
| 41° 22′ 58″ N, 2° 10′ 43″ E / 41.38283°N,2.17853°E / 41.38283; 2.17853 | |
La font de Sant Just es troba a la plaça de Sant Just de Barcelona, fent cantonada amb els carrers de Lledó i Palma de Sant Just i està catalogada com a a bé cultural d'interès local.[1][2]
Descripció
Està format per un volum únic i compacte amb una única obertura en forma de rosetó de petites dimensions en una de les façanes laterals.[1] La coberta és plana amb terrat accessible des d'un dels habitatges de l'edifici adjunt.[1] És una obra medieval quant a construcció amb elements classicistes com el frontis i la balustrada. Cal destacar les escultures, tres a cada façana, d'estil gòtic.[1]
La façana principal és un pla rectangular massís de pedra on s'integra un frontis classicista. En aquest frontis s'integra el conjunt de la font dins d'un nínxol emmarcat per un arc de mig punt. A dins es troba la basa d'aigua amb dos brolladors de bronze que surten directament del mur de pedra. A cada costat d'aquests brolladors es presenten tres caps humans, en baix relleu. Per l'alçada de la seva boca i la semblança dels rostres donen la sensació que haurien estat els brolladors originals. Una cornisa clàssica remata el nínxol. Tot el volum petri està coronat per una balustrada d'estil molt senzill i d'època més recent. Com a decoracions hi ha tres elements esculpits en pedra; al centre una escultura de Sant Just sostenint amb una mà la palma del màrtir, i als extrems uns dos escuts, el del rei i el de la ciutat i, entre aquests, el relleu d'un falcó atrapant una perdiu, en record de les caceres d'en Fiveller.[1]
La façana de l'esquerra és igual a la principal però mancada dels elements clàssics afegits. En canvi disposa del petit rosetó circular amb traceria de pedra.[1] La façana de la dreta és la més curta i no té cap obertura. Totes disposen dels elements esculpits en pedra, però substitueixen la figura del sant per un falcó heràldic de perfil.[1]
Història
La historiografia dona el 1367 com a data de la seva inauguració i la vincula d'una manera més o menys llegendària a Joan Fiveller, com a descobridor, mentre caçava, d'una deu d'aigua a la serra de Collserola. Segons Pladevall, la font començà a funcionar el 1427.[1][2]
La font donava al cementiri parroquial que ocupava la plaça. El 1831, prohibit aquest tipus de necròpolis dins de la ciutat, va ser restaurada i s'hi va afegir la balustrada de terra cuita que té a sobre.[1] Una sèrie de plantes que en pengen contribueixen a donar encant a l'indret, on era costum, en temps reculats, fer-hi funcions teatrals. L'any 2003 va tornar a ser restaurada.[cal citació]
Referències
Enllaços externs
- «Font de Sant Just». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
