Faust aux enfers
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Georges Méliès |
| Productora | Star Film Company |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 1903 |
| Durada | 6 min |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia i cinema mut |
    | |
Faust aux enfers, llançat als Estats Units com The Damnation of Faust i al Regne Unit com The Condemnation of Faust, és un curtmetratge mut francès del 1903 dirigit per Georges Méliès.[1]
Producció
Méliès havia filmat anteriorment dues adaptacions més de la llegenda de Faust: Faust et Marguerite (1897) i La Damnation de Faust (1898). Faust aux enfers de 1903 va ser la seva tercera versió. El 1904 faria una quarta i última adaptació directa, Damnation du docteur Faust, però les seves pel·lícules posteriors Les Quatre Cents Farces du diable (1905) i Le Chevalier des neiges (1912) també s'inspiren en la llegenda.[2] Segons el catàleg americà de Méliès, la inspiració directa per a la versió de 1903 va ser l'obra musical d'Hector Berlioz La damnation de Faust.[3] Méliès interpreta Mefistòfil a la pel·lícula.[2] Els dimonis emmascarats que ballen tenen els mateixos vestits que els de Le Cake-walk infernal, una pel·lícula de Méliès feta a principis de 1903.[2] L'elaborat l'escenari pintat per la pel·lícula s'aprofita de les tècniques de la maquinària escènica, inclosa l'escenografia rodant tant horitzontalment com verticalment; el sisè quadre es va dissenyar perquè el conjunt pogués desmuntar-se repetidament per mostrar noves capes, permetent a Méliès mostrar Faust i Mefistòfeles avançant sense haver de moure la seva pesada càmera.[2] Altres efectes especials utilitzats a la pel·lícula inclouen pirotècnia, escamoteigs, superposició sobre fons negres i fosa.[2]
Estrena i recepció
La pel·lícula va ser estrenada per la Star Film Company de Méliès i està numerada del 527 al 533 als seus catàlegs.[1] L'11 de desembre de 1903, la pel·lícula va ser registrada per als drets d'autor nord-americà a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.[1] El catàleg nord-americà de Méliès de 1905 anunciava la pel·lícula com "una gran fantasia fantàstica en 15 quadres en moviment, inspirada en el famós poema de la cançó de Berlioz", i va assenyalar que els expositors podrien precedir-la amb Faust et Marguerite de 1904: ""La nostra pel·lícula núm. 562, 'Faust and Marguerite', que ha tingut un èxit sense precedents, constitueix un inici natural per al tema anterior."[3] A més del blanc i negre impresa, una versió de la pel·lícula colorida a mà també estava disponible a un preu més elevat.[3]
Una publicació de 1981 sobre les pel·lícules de Méliès del Centre National du Cinéma comentava que, tot i que la seqüència del ballet és inadvertidament còmica, la resta de la pel·lícula és "dramàtica i expressionista", amb els dimonis que ballen creant un efecte "molt modern".[2] L'estudiosa del cinema Elizabeth Ezra va destacar el descens als inferns i la seqüència de ballet com a primers exemples cinematogràfics del tilt shot i la inserció no diegètica, respectivament.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Malthête, Jacques; Mannoni, Laurent. L'oeuvre de Georges Méliès. París: Éditions de La Martinière, 2008, p. 346. ISBN 9782732437323.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Essai de reconstitution du catalogue français de la Star-Film; suivi d'une analyse catalographique des films de Georges Méliès recensés en France. Bois d'Arcy: Service des archives du film du Centre national de la cinématographie, 1981, p. 168–170. ISBN 2903053073. OCLC 10506429.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Méliès, Georges. Complete Catalogue of Genuine and Original "Star" Films. Nova York: Geo. Méliès, 1905, p. 37–38.
- ↑ Ezra, Elizabeth. Georges Méliès. Manchester: Manchester University Press, 2000, p. 38. ISBN 0-7190-5395-1.
Enllaços externs
Faust aux enfers a YouTube
