David Champernowne

David Champernowne

Biografia
Naixement	(en) David Gawen Champernowne 9 juliol 1912 Oxford (Anglaterra)
Mort	19 agost 2000 (88 anys) Cambridge (Anglaterra)
Sepultura	Church of St Mary, Dartington 50° 27′ 04″ N, 3° 42′ 44″ O / 50.451142°N,3.712212°O / 50.451142; -3.712212
Dades personals
Formació	King's College (1931–1936) Winchester College (–1931)
Tesi acadèmica	The Distribution of Income Between Persons  (1936 )
Director de tesi	John Maynard Keynes
Activitat
Ocupació	economista, matemàtic, estadístic
Ocupador	Universitat de Cambridge (1959–1978) Universitat d'Oxford (1945–1959) Ministeri de Producció Aeronàutica (1943–1945) S-Branch (1940–1943) Universitat de Cambridge (1938–1940) London School of Economics (1936–1938)
Membre de	Acadèmia Britànica (1970–)
Obra
Obres destacables Constants de Champernowne distribució de Champernowne (1948) Turochamp
Estudiant doctoral	Hashem Pesaran i Ronald Smith
Família
Cònjuge	Wilhelmina Barbara Maria Dullaert (1948–)
Fills	Arthur Francis Champernowne, Richard Peter Champernowne
Pares	Francis Gawayne Champernowne   i Isabel Mary Rashleigh
Premis (1970)  Membre de l'Acadèmia Britànica (1936)  Premi Adam Smith

David Champernowne (Oxford, 9 de juliol de 1912 - Cambridge, 19 d'agost de 2000), conegut normalment com Champ, va ser un economista i matemàtic anglès.

Vida i Obra

Champernowne va néixer a Oxford, fill d'un advocat, d'una família arrelada a Dartington (Totnes, Devon),^[1] que era tresorer del Keble College de la universitat.^[2] Després de fer els estudis secundaris al prestigiós Winchester College, va obtenir una beca per estudiar matemàtiques al King's College, Cambridge, on va coincidir amb Alan Turing^[3] amb qui va establir una amistat de per vida i amb qui va desenvolupar anys després un programa informàtic per jugar escacs: el Turochamp.^[4] El 1933, abans de graduar-se, va descobrir que el nombre format per un zero, una coma i la concatenació de tots els nombres naturals (${\displaystyle 0,1234567891011121314...}$) era un nombre normal que, anys després, Kurt Mahler va demostrar que també era transcendent.^[5] Durant els seus estudis, i sota la influència de Keynes i Pigou, es va començar a inclinar per l'economia.^[6]

El 1936 va publicar, abans de la publicació de la Teoria General, la seva crítica de les visions keynesianes i clàssiques de l'economia, basada en el fet que la primera considera que el mercat de treball determina el nivell nominal dels salaris, mentre que la segona (representada per Pigou) creu que determina el nivell real dels salaris.^[7] Va ser un dels primers intents d'interpretar la Teoria General utilitzant equacions i diagrames.^[8] Keynes, a la vista de les seves habilitats matemàtiques i estadístiques li va proposar presentar una dissertació sobre la desigualtat de renda entre les persones, que li va servir per a doctorar-se el 1936 tot i que no va ser publicat fins molts anys més tard, el 1973, notablement ampliat i actualitzat.^[9]

Fins al començament de la Segona Guerra Mundial va ser professor assistent a la London School of Economics^[10] i durant la guerra va servir com funcionari eventual a la secció estadística del Primer Ministre i al Ministeri de Producció Aeronàutica.^[11] El 1945, en acabar la guerra, va ser catedràtic d'estadística de la universitat d'Oxford fins al 1959,^[12] quan va retornar a la universitat de Cambridge en la qual es va retirar el 1978. Després de retirar-se va estar treballant amb el seu deixeble, Frank Cowell, en un altre llibre influent: Economic Inequality and Income Distribution, publicat el 1998.^[13] Els últims anys de la seva vida es va veire afectat per la malaltia i la depressió, que van millorar parcialment quan va tornar a viure a les seves possessions familiars a Devon amb els seus fills i nets.

Champernowne va publicar un bon nombre de monografies i articles influents d'economia matemàtica i estadística.^[14] D'entre els quals destaca el seu tractat en tres volums Uncertainty and Estimation in Economics (1969) en el qual exposava i discutia les tècniques per interpretar informació estadística incompleta o imperfecta, per obtenir estimadors estadístics i per prendre decisions segons les evidències,^[15]

Referències

Bibliografia

• Boianovsky, Mauro «Some Cambridge reactions to "The General Theory": David Champernowne and Joan Robinson on full employment» (en anglès). Cambridge Journal of Economics, Vol. 29, Num. 1, 2005, pàg. 73-98. ISSN: 0309-166X.
• Boianovsky, Mauro. «David Gawen Champernowne (1912-2000)». A: Robert A. Cord (ed.). The Palgrave Companion to Cambridge Economics (en anglès). Palgrave Macmillan, 2016, p. 767-794. ISBN 978-1-137-41232-4. 
• Boianovsky, Mauro. «Between Pigou and Keynes: Champernowne on Employment and Expectations». A: Arnon, A., Young, W., van der Beek, K. (eds.). Expectations (en anglès). Springer, 2020, p. 69-86. ISBN 978-3-030-41357-6. 
• Harcourt, G.C. «David Gawen Champernowne, 1912–2000: in appreciation» (en anglès). Cambridge Journal of Economics, Vol. 25, Num. 4, 2001, pàg. 439-442. DOI: 10.1093/cje/25.4.439. ISSN: 0309-166X.
• Heller, Cláudia; Jair da Silveira, Jaylson «Clássicos versus Keynes - A Abordagem Formal de David Champernowne» (en portuguès). Estudios Economicos, Vol. 42, Num. 1, 2012, pàg. 183-216. DOI: 10.1590/S0101-41612012000100007. ISSN: 0101-4161.
• Pickover, Clifford A. The Mαth βook: From Pythagoras to the 57th Dimension (en anglès). Sterling Publishing, 2009. ISBN 978-1-4027-5796-9. 
• von Baeyer, Hans Christian. Information: The New Language of Science (en anglès). Harvard University Press, 2003. ISBN 0-674-01387-5. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «David Champernowne» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Cowell, Frank A. «Champernowne, David Gawen». Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 14 maig 2022]. (anglès)
• Fonseca, Gonçalo L. «David Gawen Champernowne, 1912-2000.». Institute for New Economic Thinking. [Consulta: 14 maig 2022]. (anglès)
• «Professor David Champernowne FBA». The British Academy. [Consulta: 14 maig 2022]. (anglès)