La civeta de palmera comuna és un mamífer de la família dels vivèrrids, nadiua del sud-est asiàtic, el sud de l'Índia i al sud de la Xina. També rep el nom de Toddy Cat, Motit, Marapatti, Uguduwa, o Maranai.
Nom
El nom científic de l'espècie (Paradoxurus hermaphroditus), fou donat el 1777 donat que ambdós sexes tenen glàndules perineals sota la cua que semblen testicles. Aquestes glàndules de les civetes ruixen una secrecions nocives.
L'espècie és coneguda comunament amb el nom de civeta de palmera comuna o Toddy Cat (en català, gat ponx).
A la Cordillera Central de Luzon, al nord de les Filipines, se l'anomena Motit. A les Filipines també se la coneix com a Musang o Alamid.
En malaialam, la llengua indígena de l'estat de Kerala, al sud de l'Índia, la civeta de palmera comuna és coneguda com a Marapatti o "മരപ്പട്ടി" (que vol dir, gos d'arbre o gos de la fusta)
A Sri Lanka, és coneguda com a Uguduwa en singalès, i Maranai en tàmil (amb el mateix significat que Marapatti en malaialam).
A Indonèsia se la coneix com a Luwak, i està relacionada amb la producció de Kopi Luwak, un tipus de cafè.
Anatomia
La civeta de palmeta comuna té un pes mitjà de 3,2 quilos, una longitud de cos d'uns 53 centímetres i una cua d'una longitud d'uns 48 centímetres. El seu cos llarg i robust està cobert d'un pelatge gruixut que generalment és de color grisenc, amb tres franges de marques negres. Té les potes, les orelles i el musell de color negre. Les marques del seu rostre són semblants a les de l'os rentador. A diferència d'altres espècies de civeta, la cua no té anells.
Dieta
La civeta de palmera comuna és un mamífer omnívor. La seva font d'aliment principal són els fruits com la sapodella, el mango, el rambutan i el cafè, però també s'alimenta de petits mamífers e insectes.[1] També té afició per la saba de les flors de palma (un hàbit que li dona un dels seus noms alternatius: toddy cat), que fermentada, es converteix en un licor dolç. Desenvolupa un paper important en la germinació de les palmeres.[2] Viu als boscos, parcs i jardins suburbans amb arbres de fruits madurs, figueres i vegetació intacta. Les seves urpes esmolades li permeten enfilar-se als arbres i als canalons de les cases.
Civeta de palmera comuna dalt d'un arbre
En la major part de Sri Lanka, les civetes són considerades una molèstia, donat que embruten els sostres i àtics de les cases, i fan sorolls forts quan lluiten i es mouen per la nit, pertorbant el descans dels que hi viuen.
Comportament
La civeta de palmera comuna realitza marques aromàtiques amb les glàndules anals, l'orina i els excrements. El comportament més comú de marcat consisteix a fregar les glàndules sobre una superfície, per deixar-ne impregnada l'olor. Són capaços d'identificar les espècies animals, el sexe, i si l'individu que va deixar l'olor és conegut o no, per mitjà de l'olfacte.[3]
La civeta de palmera comuna és un animal exclusivament nocturn, que generalment està actiu entre les 6 de la tarda i les 4 de la matinada. És menys activa les nits en les que la lluna és més brillant.[1]
L'oli extret de petits trossos de carn conservada en oli de lli en una olla de fang tancada i regularment airejada, és utilitzat pels indígenes com a cura per la sarna.[4]
Cafè
El Kopi Luwak és un cafè que es prepara utilitzant grans de cafè que han estat menjats, parcialment digerits, i recollits dels excrements de l'animal. Els preus del 2009 anaven des de 300 dòlars a les Filipines fins 1.400 dòlars als Estats Units, per lliura de pes net.
SARS
Es creu que el virus del SARS es van introduir dins la població humana a través de les civetes de palmera emmascarada capturades a la natura i preparades inadequadament pel consum humà.[5] No obstant això, un document elaborat per Daniel Janies (el febrer de 2008) i publicat per la revista Cladistics, fa servir les mostres de les seqüències de molts genomes del SARS, per demostrar que els casos de SARS de civetes, només eren una part de l'arbre familiar dels virus del SARS en humans. Segons aquest document, els humans probablement van contraure el SARS del ratpenats, aleshores els humans el van transmetre a porcs i a petites civetes, i llavors aquests petits carnívors podien haver retornat la malaltia als éssers humans. Tots els casos de SARS relacionats amb el brot semblaven ser part de la branca del coronavirus phylogeny.[6]
Subespècies
Hi ha un bon nombre significatiu de subespècies d'aquesta civeta:[7]
↑ 1,01,1(anglès)Joshi, Anup R.; James L. David Smith and Francesca J. Cuthbert «Influence of Food Distribution and Predation Pressure on Spacing Behavior in Palm Civets». Journal of Mammalogy. American Society of Mammalogists, 76, 4, Nov., 1995, pàg. 1205–1212. DOI: 10.2307/1382613 [Consulta: 18 novembre 2009].
↑(anglès) Thohari, M.; Santosa, Y. (9-11 May 1984). "A preliminary study on the role of civet (Paradoxurus hermaphroditus) in the natural regeneration of palms (Pinanga kuhlii and P. zavana) at Gunung Gede-Pangrango National Park, West Java (Indonesia)". Symposium on Forest Regeneration in Southeast Asia [Consulta: 18 novembre 2009]
↑(anglès)Rozhnov, V. V.; Yu. V. Rozhnov «Roles of Different Types of Excretions in Mediated Communication by Scent Marks of the Common Palm Civet, Paradoxurus hermaphroditus Pallas, 1777 (Mammalia, Carnivora)». Biology Bulletin. MAIK Nauka/Interperiodica, 30, 6, November, 2003, pàg. 584–590. DOI: 10.1023/B:BIBU.0000007715.24555.ed. ISSN: 1062-3590 [Consulta: 18 novembre 2009].
↑(anglès)Singh, L. A. K. «Stomach Contents of a Common Palm Civet, Paradoxurus hermaphroditus (Pallas)». J. Bombay Nat. Hist. Soc., 79, 2, 1982, pàg. 403–404.
↑(castellà) Un estudio apoya la teoría de que el SARS se originó en murciélagos Arxivat 2010-08-13 a Wayback Machine.
↑(anglès)Wozencraft, W. C. Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 16 novembre 2005, p. 551. ISBN 9780801882210.
Gat del desert xinès (Felis bieti) · Gat domèstic (Felis catus) · Gat de la jungla (Felis chaus) · Gat de Pallas (Felis manul) · Gat de la sorra (Felis margarita) · Gat de peus negres (Felis nigripes) · Gat salvatge (Felis silvestris)
L. braccatus · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo) · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi) · Gat kodkod (Leopardus guigna) ·L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus) ·L. narinensis ·L. pajeros · Ocelot (Leopardus pardalis) ·L. pardinoides · Gat tigrat (Leopardus tigrinus) · Gat margay (Leopardus wiedii)
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis) · Gat capplà (Prionailurus planiceps) · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus) · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus) · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni) · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
Mofeta dels Andes (C. chinga) · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii) · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus) · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
Os marí sud-americà (A. australis) · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri) · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis) · Os marí antàrtic (A. gazella) · Os marí de Juan Fernández (A. philippii) · Os marí afroaustralià (A. pusillus) · Os marí de Guadalupe (A. townsendi) · Os marí subantàrtic (A. tropicalis)
