Castell Reial de Laeken
 |
 |
 |
Gilles-Lambert Godecharle (1781)
Antoine Payen the Elder (en)
(1781)Louis Montoyer (1781)
Charles De Wailly (1781)
Alphonse Hubert François Balat (1890)
 | |
| 50° 53′ 11″ N, 4° 21′ 35″ E / 50.88639°N,4.35972°E / 50.88639; 4.35972 | |
El Castell Reial de Laken (Château de Laeken en francès, Kasteel van Laken en neerlandès), és la llar del rei dels belgues i es localitza a Laeken, una zona que es troba als suburbis de Brussel·les. El castell va ser construït entre 1782 - 1784, seguint els plànols de l'arquitecte francès Charles de Wailly, sota la supervisió de Luis Montoyer, com a residència d'estiu per als governadors dels Països Baixos austríacs, la regió que actualment el 1830 (o el 1839 segons el tractat de Londres) va esdevenir Bèlgica en fusionar-les amb el principat de Lieja, i estava sota el domini dels Habsburg.[1]
Napoleó Bonaparte, durant les seves campanyes d'expansió, prengué la zona i va habitar el castell durant una temporada el 1804. Més endavant, després de la caiguda de les tropes franceses, va ser propietat del rei Guillem I dels Països Baixos. Quan Bèlgica va separar-se del Regne Unit dels Països Baixos per a formar un estat independent, el 1831 el castell i les seves terres van passar a mans del rei Leopold I de Bèlgica. Seria més endavant quan el rei Leopold II va decidir convertir-lo en la seva residència habitual.[2]
