Carle David Tolmé Runge
Nom original | (de) Carl David Tolmé Runge | ||||
---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||
Naixement | 30 agost 1856 Bremen | ||||
Mort | 3 gener 1927 (70 anys) Göttingen | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Formació | Universitat Humboldt de Berlín | ||||
Tesi acadèmica | Ueber die Krümmung, Torsion und geodätische Krümmung der auf einer Fläche gezogenen Curven (1880 ) | ||||
Director de tesi | Karl Weierstrass i Ernst Kummer | ||||
Activitat | |||||
Camp de treball | Matemàtiques, física, espectroscòpia, geodèsia i astrofísica | ||||
Ocupació | matemàtic, físic, professor d'universitat | ||||
Ocupador | Universitat de Göttingen (1904–1925) Universitat de Hannover (1886–1904) | ||||
Obra | |||||
Estudiant doctoral | Max Born, Hugo Alexander Koch, Hermann König, Max Michael Munk, Horst von Sanden, Friedrich Adolf Willers, Klaus Zweiling, Vitalis Geilen (en) , Wilhelm Friedrich Carl Arndt (en) , Manfred Jaeger (en) , Douglas S. Killam (en) , Hugo Koch (en) , Burton Evans Moore (en) , Walther Rottsieper (en) , Adolf Steichen (en) , Cornelius Veithen (en) , August Wiegrefe (en) i Jan Groeneveld (en) | ||||
Família | |||||
Cònjuge | Aimé du-Bois Reymond | ||||
Fills | Iris Runge, Wilhelm Runge | ||||
Pares | Julius Runge i Fanny Tolmé |
Carle David Tolmé Runge (alemany: Carl David Tolmé Runge) (Bremen, 30 d'agost de 1856 - Göttingen, 3 de gener de 1927) va ser un matemàtic i físic alemany. És conegut tant pel nom de Carl com pel de Carle.
Va ser un dels creadors del mètode de Runge-Kutta, en el camp conegut avui en dia amb el nom d'anàlisi numèrica.
Va passar els primers anys de la seva vida a l'Havana, on el seu pare Julius Runge va ser cònsol danès. La família es va traslladar més tard a Bremen, on el seu pare va morir prematurament l'any 1864.
L'any 1880 va rebre el títol de doctorat en matemàtiques a Berlín, on va estudiar amb Karl Weierstrass, i sis anys després realitzà la tasca de professor a Hannover, Alemanya.
Els seus interessos incloïen les matemàtiques, l'espectroscòpia, la geodèsia i l'astrofísica.
A més, va realitzar una gran treball experimental estudiant les línies espectrals de diferents elements (juntament amb Heinrich Kayser), i va estar molt interessat en l'espectroscòpia astronòmica.
L'any 1904 va marxar a la universitat de Göttingen, on va restar fins a la seva retirada l'any 1925.
El cràter Runge de la Lluna li deu el seu nom.
Vegeu també
- Fenomen de Runge
- Vector de Runge-Lenz
- Mètode de Runge per equacions diofàntiques.
Bibliografia
- Paschen, F. «Carl Runge» (en anglès). Astrophysical Journal, Vol. 69, Num. 5, 1929, pàg. 317-321. ISSN: 0004-637X.
- Richenhagen, Gottfried. Carl Runge (1856-1927): von der reinen Mathematik zur Numerik (en alemany). Vandenhoeck & Ruprecht, 1985.
Enllaços externs
- Biografia
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Carle David Tolmé Runge» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Forman, Paul. «Runge, Carl David Tolmé». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 23 juny 2018]. (anglès)