Arquebisbat de Filadèlfia

Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Filadèlfia
Archidioecesis Philadelphiensis
Imatge
La Catedral de Filadèlfia

Localització
Map
 39° 57′ 26″ N, 75° 10′ 04″ O / 39.957222222222°N,75.167777777778°O / 39.957222222222; -75.167777777778
Estats Units Estats Units
Pennsylvania Pennsilvània
(Ciutat i comtat de Filadèlfia, comtats de Bucks, Chester, Delaware i Montgomery)
Parròquies267
Conté la subdivisió
Allentown, Altoona-Johnstown, Erie, Greensburg, Harrisburg, Pittsburgh, Scranton
Població humana
Població4.119.268 (2019) Modifica el valor a Wikidata (728,82 hab./km²)
Llengua utilitzadaanglès Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
III (NJ, PA)
Superfície5.652 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
bisbat de Harrisburg, nord-oest
bisbat de Trenton, est
bisbat de Camden, sud-est
bisbat de Metuchen, nord-est
bisbat d'Allentown, nord
bisbat de Wilmington, sud Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació8 d'abril de 1808
Esdeveniment clau
octubre 2018Justice Department Investigates Pennsylvania Dioceses Accused of Sex Abuse Cover-Up (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PatrociniSant Pere i Sant Pau
CatedralSant Pere i Sant Pau
Organització política
• Arquebisbe metropolitàCharles Joseph Chaput, O.F.M.Cap.

Lloc webarchphila.org/home.php


L'arquebisbat de Filadelfia (anglès: Archdiocese of Philadelphia; llatí: Archidioecesis Philadelphiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als Estats Units, que pertany a la regió eclesiàstica III (NJ, PA). Al 2010 tenia 1.464.938 batejats sobre una població de 3.892.194 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Charles Joseph Chaput, O.F.M.Cap.

Territori

L'arxidiòcesi comprèn cinc comtats de l'estat de Pennsilvània, als Estats Units: Bucks, Chester, Delaware, Filadelfia i Montgomery.

La seu arxiepiscopal és la ciutat de Filadèlfia, on es troba la catedral de Sant Pere i Sant Pau. Al territori de l'arxidiòcesi, a més, es troben quatre santuaris nacionals:

  • Nostra Senyora de Czestochowa (National Shrine of Our Lady of Czestochowa) a Doylestown,
  • Santa Katharine Drexel (National Shrine of St. Katharine Drexel) a Bensalem,
  • Sant Joan Nepomuceno Neumann (National Shrine of St. John Neumann) i
  • Santa Rita de Cascia (National Shrine of St. Rita of Cascia) a Filadèlfia.

El territori s'estén sobre 5.652  km², i està dividit en 267 parròquies, reagrupades en 12 arxiprestats.

Provincia ecclesiastica

La província eclesiàstica de Filadèlfia, instituïda l'any 1875, s'estén íntegrament sobre l'estat de Pennsilvània, i comprèn les següents diòcesis sufragànies:

  • Bisbat d'Allentown,
  • Bisbat d'Altoona-Johnstown,
  • Bisbat d'Erie,
  • Bisbat de Greensburg,
  • Bisbat de Harrisburg,
  • Bisbat de Pittsburgh,
  • Bisbat de Scranton.

Història

La història de l'Església Catòlica a la zona es remunta a William Penn i quan la missa es deia públicament ja el 1707.[1] El 8 d'abril de 1808, les diòcesis sufragànies de Boston, Nova York, Filadèlfia i Bardstown (traslladada a Louisville el 1841) van ser erigits pel Papa Pius VII amb el breu Ex debito, prenent el territori de la diòcesi de Baltimore, que va ser promoguda al mateix temps al rang d'arxidiòcesi metropolitana.[2] Michael Egan va ser nomenat com el primer bisbe[3] i va ser consagrat com a bisbe el 28 d'octubre de 1810, per l'arquebisbe John Carroll.[4] Inicialment la diòcesi s'estenia a través de Pennsilvània, al llarg del Delaware i en set comtats de Nova Jersey.

L'11 d'agost de 1843 i 29 de juliol de 1853 va cedir part del seu territori per a la creació, respectivament, de les Diòcesis de Pittsburgh i Newark (avui arxidiòcesi).

John Nepomucene Neumann va ser el primer bisbe que organitzà un sistema d'escola diocesana i va augmentar el nombre d'escoles catòliques a la diòcesi d'una a dues-centes. Acollí al Nou Món les Germanes de les Escoles de la Nostra Senyora perquè ajudessin en la tasca en l'educació i orfenats religiosos. Neumann no era un bisbe molt popular, i va rebre crítiques. Es va haver d'enfrontar amb el Know Nothing, un grup polític xenòfob i anticatòlic que va cremar convents i escoles.

El 3 de març de 1868, les diòcesis de Harrisburg, Scranton i Wilmington es van erigir a partir de territori agafats a la diòcesi.[1]

Filadèlfia va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana el 12 de febrer de 1875,[1] amb Harrisburg i Scranton com diòcesis sufragànies. El 28 de gener de 1961, els cinc comtats del nord de Berks, Carbon, Lehigh, Northampton, i Schuylkill es van separar de la diòcesi, per crear la diòcesi d'Allentown.

El 1969, l'arxidiòcesi havia crescut fisns a 1.351.704 feligresos, preveres diocesans 1.096, 676 sacerdots dels instituts religiosos i 6.622 religioses les dones.[1]

A partir de 2005, els membres de la diòcesi i de la seva jerarquia han estat fortament afectats per escàndols d'abusos sexuals. Dos informes del Gran Jurat, declaracions de culpabilitat i condemnes indiquen mal maneig administratiu de casos i altres qüestions.

El febrer de 2012, la diòcesi va anunciar la reorganització més gran del seu sistema d'educació primària i secundària, amb nombroses recomanacions de tancaments i / o fusions d'escoles.

El juny de 2012, William Lynn, secretari per al clergat de l'arxidiòcesi de Filadèlfia entre 1992 i 2004, va ser condemnat per no haver advertit feligresos ni a la policia dels sacerdots abusadors que coneixia. Aquesta és la primera vegada que, en els casos d'abús de menors dins de l'Església Catòlica dels Estats Units, un funcionari diocesà era condemnat personalment d'aquest crim.[5]

El 23 d'agost de 2012 en un article en línia sobre les escoles de l'Arxidiòcesi de Lou Baldwin al Catholic News Service (CNS), es va anunciar que la Fundació "Fe en el futur" (Faith in the Future Foundation) assumiria la gestió de les disset escoles secundàries de l'arxidiòcesi i les quatre escoles d'educació especial.[6]

Cronologia episcopal

Escut de l'arxidiòcesi
  • Michael Francis Egan, O.F.M. † (8 d'abril de 1808 - 22 de juliol de 1814 mort)
  • Henry Conwell † (26 de novembre de 1819 - 22 d'abril de 1842 mort)
  • Francis Patrick Kenrick † (22 d'abril de 1842 - 19 d'agost de 1851 nomenat arquebisbe de Baltimore)
  • Sant John Nepomucene Neumann, C.SS.R. † (5 de febrer de 1852 - 5 de gener de 1860 mort)
  • James Frederick Bryan Wood † (5 de gener de 1860 - 20 de juny de 1883 mort)
  • Patrick John Ryan † (8 de juny de 1884 - 11 de febrer de 1911 mort)
  • Edmond Francis Prendergast † (27 de maig de 1911 - 27 de febrer de 1918 mort)
  • Dennis Joseph Dougherty † (1 de maig de 1918 - 31 de maig de 1951 mort)
  • John Francis O'Hara, C.S.C. † (23 de novembre de 1951 - 28 d'agost de 1960 mort)
  • John Joseph Krol † (11 de febrer de 1961 - 11 de febrer de 1988 renuncià)
  • Anthony Joseph Bevilacqua † (8 de desembre de 1987 - 15 de juliol de 2003 jubilat)
  • Justin Francis Rigali (15 de juliol de 2003 - 19 de juliol de 2011 jubilat)
  • Charles Joseph Chaput, O.F.M.Cap., des del 19 de juliol de 2011

Estadístiques

A finals del 2010, la diòcesi tenia 1.464.938 batejats sobre una població de 3.892.194 persones, equivalent al 37,6% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1910 525.000 2.712.708 19,4 582 474 108 902 89 2.565
1950 1.058.058 3.721.786 28,4 1.893 1.221 672 558 828 6.819 398
1966 1.346.095 3.813.000 35,3 1.764 1.075 689 763 1.149 6.324 312
1970 1.352.633 3.901.000 34,7 1.670 1.004 666 809 1.008 6.534 316
1976 1.377.469 3.901.000 35,3 1.614 1.002 612 853 948 6.053 311
1980 1.379.168 3.602.495 38,3 1.515 962 553 910 1 876 5.884 307
1990 1.402.753 3.961.022 35,4 1.379 890 489 1.017 95 713 4.638 302
1999 1.411.256 3.217.000 43,9 1.215 796 419 1.161 157 141 3.873 287
2000 1.418.575 3.708.226 38,3 1.173 769 404 1.209 173 548 3.764 286
2001 1.430.161 3.707.238 38,6 1.165 758 407 1.227 190 550 3.711 283
2002 1.488.316 3.849.647 38,7 1.133 741 392 1.313 197 530 3.547 282
2003 1.494.883 3.861.648 38,7 1.083 717 366 1.380 212 511 3.428 282
2004 1.486.058 3.872.783 38,4 1.078 706 372 1.378 213 503 3.366 279
2010 1.464.938 3.892.194 37,6 988 619 369 1.482 234 481 2.763 267

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 A Brief History of the Archdiocese of Philadelphia Arxivat 2009-08-02 a Wayback Machine.. Retrieved 2010-03-11.
  2. Vegeu: Arquebisbat de Baltimore#Història.
  3. Fitxa a catholic-hierarchy.org
  4. Fitxa a catholic-hierarchy.org
  5. Rachell Zoll, «Priest's conviction is a first, will more follow?», The Seattle Times, 23 de juny de 2012.
  6. «CNS STORY: Philadelphia Archdiocese, foundation sign pact on school management». [Consulta: 6 octubre 2014].

Fonts

  • Anuari pontifici del 2014 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina Archdiocese of Philadelphia (anglès)
  • Pàgina oficial de l'arxidiòcesi (anglès)
  • Esquema de la diòcesi a www.gcatholic.org (anglès)
  • Oficina d'Educació Catòlica Arxivat 2014-12-09 a Wayback Machine. (anglès)
  • Breve Ex debito, in Bullarium pontificium Sacrae congregationis de propaganda fide, tomo IV, Romae 1841, pp. 339-341(llatí)
  • Vegeu aquesta plantilla
Arxidiòcesis metropolitanes als Estats Units
Logo of the United States Conference of Catholic Bishops
Anchorage–Juneau  • Atlanta  • Baltimore  • Boston  • Chicago  • Cincinnati  • Denver  • Detroit  • Dubuque  • Filadèlfia  • Galveston–Houston  • Hartford  • Indianapolis  • Kansas City  • Los Angeles  • Louisville  • Miami  • Milwaukee  • Mobile  • Newark  • Nova Orleans  • Nova York  • Oklahoma City  • Omaha  • Portland  • Saint Louis  • Saint Paul and Minneapolis  • San Antonio  • San Francisco  • Santa Fe  • Seattle  • Washington
Diòcesis estatunidenques
  • Vegeu aquesta plantilla
Diòcesis a Estats Units
Logo of the United States Conference of Catholic Bishops
Agaña  • Albany  • Alexandria in Louisiana  • Allentown  • Altoona–Johnstown  • Amarillo  • Anchorage-Juneau  • Arecibo  • Arlington  • Atlanta  • Austin  • Baker  • Baltimore  • Baton Rouge  • Beaumont  • Belleville  • Biloxi  • Birmingham in Alabama  • Bismarck  • Boise  • Boston  • Bridgeport  • Brooklyn  • Brownsville  • Buffalo  • Burlington  • Caguas  • Camden  • Càtedra de Sant Pere  • Chalan Kanoa  • Charleston  • Charlotte  • Cheyenne  • Chicago  • Cincinnati  • Cleveland  • Colorado Springs  • Columbus  • Corpus Christi  • Covington  • Crookston  • Dallas  • Davenport  • Denver  • Des Moines  • Detroit  • Dodge City  • Dubuque  • Duluth  • El Paso  • Erie  • Evansville  • Fairbanks  • Fajardo–Humacao  • Fall River  • Fargo  • Fort Wayne-South Bend  • Fort Worth  • Fresno  • Gallup  • Galveston–Houston  • Gary  • Gaylord  • Grand Island  • Grand Rapids  • Great Falls–Billings  • Green Bay  • Greensburg  • Harrisburg  • Hartford  • Helena  • Honolulu  • Houma–Thibodaux  • Indianapolis  • Jackson  • Jefferson City  • Joliet in Illinois  • Juneau  • Kalamazoo  • Kansas City  • Kansas City–Saint Joseph  • Knoxville  • La Crosse  • Lafayette in Indiana  • Lafayette in Louisiana  • Lake Charles  • Lansing  • Laredo  • Las Cruces  • Las Vegas  • Lexington  • Lincoln  • Little Rock  • Los Angeles  • Louisville  • Louisville  • Madison  • Manchester  • Marquette  • Mayagüez  • Memphis  • Metuchen  • Miami  • Milwaukee  • Mobile  • Monterey in California  • Nashville  • Newark  • Norwich  • Nova Orleans  • Nova Ulm  • Nova York  • Oakland  • Ogdensburg  • Oklahoma City  • Omaha  • Orange  • Ordinariat militar  • Orlando  • Owensboro  • Palm Beach  • Paterson  • Pensacola–Tallahassee  • Peoria  • Philadelphia  • Phoenix  • Pittsburgh  • Ponce  • Portland  • Portland in Oregon  • Providence  • Pueblo  • Raleigh  • Rapid City  • Reno  • Richmond  • Rockford  • Rockville Centre  • Sacramento  • Saginaw  • Saint Augustine  • Saint Cloud  • Saint Louis  • Saint Paul and Minneapolis  • Saint Petersburg  • Saint Thomas  • Salina  • Salt Lake City  • Samoa–Pago Pago  • San Angelo  • San Antonio  • San Bernardino  • San Diego  • San Francisco  • San Jose in California  • San Juan de Puerto Rico  • Santa Fe  • Santa Rosa in California  • Savannah  • Scranton  • Seattle  • Serveis Militars  • Shreveport  • Sioux City  • Sioux Falls  • Spokane  • Springfield in Illinois  • Springfield in Massachusetts  • Springfield–Cape Girardeau  • Steubenville  • Stockton  • Superior  • Syracuse  • Toledo  • Trenton  • Tucson  • Tulsa  • Tyler  • Venice in Florida  • Victoria in Texas  • Washington  • Wheeling–Charleston  • Wichita  • Wilmington  • Winona  • Worcester  • Yakima  • Youngstown
Església catòlica a Estats Units  • Conferència episcopal estatunidenca  • Diòcesis a Estats Units