Aixurdan II
| Biografia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | segle X aC  | ||||
| Mort | p. segle X aC | ||||
| |||||
| Activitat | |||||
| Ocupació | sobirà | ||||
| Família | |||||
| Fills | Adadnirari II | ||||
| Pare | Teglatfalassar II | ||||
Aixurdan II o Aššur-dan II va ser rei d'Assíria, aproximadament entre el 935 aC i el 912 aC amb un regnat de 23 anys. Segons diu la Llista dels reis d'Assíria, era fill de Teglatfalassar II al que va succeir a la seva mort.[1]
El regne era relativament petit, centrat a la capital Nínive i no s'estenia cap a la baixa Mesopotàmia. Els territoris al nord pagaven el tribut de manera irregular, i només quan se'ls reclamava militarment. Les millors terres de l'alta Mesopotàmia havien passat a mans dels arameus.
Des de la pujada al tron va concentrar els seus esforços en reforçar a Assíria dins de les seves fronteres naturals, des del massís de Tur Abidin a les muntanyes darrere d'Arbela. Va construir edificis en totes les províncies, va assentar poblacions desplaçades en diversos llocs i va fundar noves ciutats posant en cultiu noves terres, i encoratjant els cultius per tot el territori augmentant la producció de gra i originant una notable expansió econòmica que li van permetre invertir en carros de combat i en l'exèrcit. Les tauletes recuperades parlen també de grans expedicions on es caçaven lleons o braus salvatges entre altres animals. A Assur va fer restauracions de temples, palaus i portes.
La trobada fa pocs anys de part dels seus annals permet reconstruir en termes generals el seu regnat: al nord, Aixurdan I va derrotar el rei de Kadmuhu, a qui va matar i va penjar la seva pell a les muralles d'Arbela; va fer en aquesta campanya un ric botí de bronze i pedres precioses; a l'oest va derrotar els arameus i va combatre grups d'aquest poble a la zona de les muntanyes de Musri (moderna Jebek Maklub), al nord-oest de Nínive, i va recuperar diversos territoris que abans havien estat assiris; va pacificar les terres frontereres de l'est assegurant el comerç amb l'altiplà iranià.[2][3]
A la seva mort el va succeir el seu fill Adadnirari II, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Referències
- ↑ «The Assyrian king list». Livius.org. [Consulta: 6 novembre 2021].
- ↑ Boardman, John (et al. (ed.). The Cambridge ancient history, vol. 2, part 2. Cambridge: Cambridge University Press, 1982, p. 248. ISBN 9780521302005.
- ↑ Parpola, Simo (ed.). The prosopography of the Neo-Assyrian empire / Volume 1, Part I. A. Helsinki: The Neo-Assyrian Text Corpus Project, 1998, p. 178. ISBN 9789514581632.
Bibliografia
- Who's Who in the Ancient Near East per Gwendolyn Leick
- A History of Babylonia and Assyria, per Robert William Rogers, en línia a l'enllaç
