175 aC

175 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	175 aC (clxxv aC)
Islàmic	821 aH – 820 aH
Xinès	2522 – 2523
Hebreu	3586 – 3587
Calendaris hindús	-119 – -118 (Vikram Samvat) 2927 – 2928 (Kali Yuga)
Persa	796 BP – 795 BP
Armeni	-
Rúnic	76
Ab urbe condita	579
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
200 aC 190 aC 180 aC - 170 aC - 160 aC 150 aC 140 aC
Anys
178 aC 177 aC 176 aC - 175 aC - 174 aC 173 aC 172 aC

El 175 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat d'Escèvola i Lèpid o també any 579 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «175 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

Esdeveniments

Imperi Selèucida

• Antíoc IV Epífanes governa l'Imperi Selèucida a la mort del seu germà Seleuc IV Filopàtor.^[2] Antíoc IV havia tornat de Roma, on era hostatge pel Tractat d'Apamea (188 aC) i al seu lloc hi va Demetri I Soter, fill de Seleuc. Seleuc és assassinat per Heliodor que pren el poder en nom de Demetri. Antíoc, amb l'ajuda d'Àtal I de Pèrgam s'imposa a Heliodor i es proclama rei en lloc del fill de Seleuc.^[3]

Antiga Roma

• Aquest any són elegits cònsols Publi Muci Escèvola i Marc Emili Lèpid.^[4]
• Escèvola rep la Ligúria com a província i fa la guerra a algunes tribus que havien atacat les comarques de Luna i Pisae i per la seva victòria és recompensat amb els honors del triomf.^[5]

Hispània

• Api Claudi Centó és pretor i rep la província d'Hispània Citerior, on derrota els revoltats celtibers i a la tornada a Roma rep els honors d'una ovació.^[6]

Necrològiques

• Seleuc IV Filopàtor és assassinat pel seu ministre Heliodor que s'autoanomena regent en nom de Demetri I Soter, l'hereu de Seleuc.^[2]

Referències