Àncora
 | Per a altres significats, vegeu «Àncora (revista)». |
Una àncora, també anomenada cosmort a l'Alguer,[1] és un instrument nàutic que permet a un vaixell fixar la seva posició en el mar, aferrant-se al fons marí sense preocupar-se dels corrents, impedint que navegui a la deriva.
Els vaixells petits usualment només disposen d'una àncora, unida a la nau amb cadena, o cadena i corda, segons la seva eslora, i els més grans en tenen tres, una a la popa i dues a la proa enganxades amb cadenes.
Les àncores poden arribar a pesar tres tones, i en els petroliers, de tretze a quinze tones, i en els superpetroliers més de vint tones.
Documents sobre l'ús d'àncores
Una de les cites antigues més conegudes sobre l'ús de les àncores correspon a un dels viatges i naufragis de Sant Pau.[2] El relat indica el gran nombre d'àncores que portava una nau mercant romana i l'eficàcia de les àncores de l'època.
Referències
- ↑ Sanna i Useri, 1988, p. 263.
- ↑ Uffa Fox. Sailing, Seamanship and Yacht Construction. Courier Dover Publications, 14 febrer 2003, p. 155–. ISBN 9780486423296 [Consulta: 27 setembre 2010].
Bibliografia
- Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988. ISBN 84-7129-391-9.
Viccionari
